Arxiu d'etiquetes: Inclusió

Entrevista a Roger Slee: a mayor separación, mayor ignorancia.

“La educación inclusiva es una herramienta para construir democracia”

Para Roger Slee una de las claves de la inclusión es la flexibilización del sistema: currículo, evaluación, organización. Para que todo el alumnado sea parte de la comunidad educativa.

 

Roger Slee es una de las voces mundialmente más respetadas en el ámbito de la educación en la diversidad, en buena parte gracias al impacto de su libro The Irregular School: Exclusion, Schooling and Inclusive Education, que en castellano se tradujo por La escuela extraordinaria. Exclusión, escolarización y educación inclusiva (Editorial Morata, 2012). Slee es profesor de la University of South Australia y editor de la International Journal of Inclusive Education. Hace unas semanas pasó por Barcelona para participar en el Congreso Barcelona Inclusiva y con su primera reflexión ya se puso al público en el bolsillo. La educación inclusiva, afirmó, nos invita a pensar en qué tipo de mundo queremos vivir y en qué tipo de mundo queremos que vivan nuestros hijos.

¿La inclusión va de hacer un mundo mejor?

Pues claro. La educación inclusiva nos plantea preguntas como: ¿queremos que nuestros hijos crezcan en un mundo donde se pueden sentir outsiders, excluidos o marginados? ¡No! Queremos que crezcan en un mundo pacífico, inclusivo, en el que la diferencia está valorada. El sociólogo francés Alain Touraine escribió un libro titulado ¿Podremos vivir juntos? donde dice un par de cosas muy interesantes. La primera es que si quieres encontrar una medida del espíritu de una sociedad fíjate en su sistema educativo, eso te dirá si una sociedad es justa, pero también dice que si queremos aprender a vivir juntos sólo lo podemos hacer a través de una educación democrática y una educación sobre democracia. Por eso pienso que la inclusión es en el fondo una herramienta para construir democracia. Uno de los requisitos de la democracia es que la gente esté incluida, que su voz se escuche. O sea que incluir alumnos con diferencias de todo tipo es una forma de asegurar que la educación que reciben es un aprendizaje sobre democracia. En unos tiempos donde la democracia está en peligro, donde crece la exclusión, la educación inclusiva es extremadamente importante.

¿Cómo están las cosas en Australia, en relación a la educación inclusiva?

Nos pasa como a otros muchos países. Puedes encontrar comunidades escolares que están haciendo cosas excelentes, muy inclusivas, escuelas que valoran a todos sus alumnos, que trabajan de forma incansable para mejorar las experiencias escolares y los resultados de los estudiantes, que involucran a las familias… Pero a la vez puedes encontrar escuelas poco dispuestas a trabajar en la educación de los diferentes, como los alumnos con discapacidad. Muy a menudo te dirán que sus maestros no tienen las habilidades o los recursos para hacerlo, o la experiencia para educar a niños con discapacidad. En Australia el principal indicador de alumnos con bajo rendimiento son los de origen aborigen, un segundo grupo son los hijos de familias pobres, un tercero sería la discapacidad y hay un último otro grupo que acababa prematuramente su escolarización, que son las mujeres. El problema siempre ha sido el patriarcado, presente en el currículum, en las estructuras de escolarización, en la distribución de recursos.

¿Tienen escuelas especiales?

Las tenemos, y hay jurisdicciones que tienen un porcentaje de alumnos con discapacidad más elevado en estas escuelas que otros. Y te encuentras cosas como que en un Estado tan grande como Queensland, en el sur, hay muchas escuelas especiales, mientras que si vas al norte no hay ni una. Bueno, ahora ya hay una, construida por el gobierno hace un par de años. Y tenemos un problema de sobrerrepresentación de los alumnos aborígenes en las escuelas especiales. Porque los aborígenes antes no iban a la escuela o iban a escuelas diferenciadas, donde les enseñaban cómo no ser aborígenes.

Aquí nos pasa una cosa similar. En las escuelas de educación especial el porcentaje de población escolar de origen migrante supera en mucho el porcentaje del sistema ordinario.

Sí, y en los EE.UU. verás que hay más afroamericanos, y en Inglaterra más alumnos de origen caribeño, y en Nueva Zelanda alumnos de origen maorí. Y en ninguna parte del mundo la educación especial ha sido capaz de dar una respuesta satisfactoria al por qué pasa esto. En el fondo, el mensaje es que estas poblaciones son menos inteligentes que el resto, lo cual es ridículo. O sea que en realidad estamos ante un fracaso sistémico.

LEER MÁS…

II JORNADES D’ACTUALITZACIÓ

Conferència: L’Educació Inclusiva a Catalunya. Conseqüències del decret.

Taller sobre el Disseny Universal d’Aprenentatge.

Imatge de la conferència impartida en les Primeres Jornades d’actualització

Aquests mesos de gener i febrer celebrarem les Segones Jornades d’Actualització del Màster d’Educació Inclusiva.

Com en la primera edició, aquesta segona té per objectius principals facilitar l’actualització dels estudiants del Máster, tant dels actuals com dels que l’han cursat en convocatòries anteriors, al mateix temps que facilitar el contacte entre estudiants i professorat de les diferents edicions del Màster. A més, també s’hi conviden altres estudiants i professorat del campus, especialment els que cursen la Menció d’Atenció a la Diversitat, i professionals de les escoles i centres relacionats amb el Màster, especialment els que hi col·laboren com a centres de pràctiques.

La proposta d’enguany té com a finalitat conèixer de primera mà les propostes del Departament d’Ensenyament en relació amb el decret sobre l’escola inclusiva aprovat l’octubre passat. En aquest sentit tenim el goig de comptar amb la presència de la Subdirectora General d’Ordenació i Atenió a la Diversitat de la Generallitat de Catalunya, Mercè Esteve, amb la conferència:

L’Educació Inclusiva a Catalunya. Conseqüències del decret.

Imatge del debat posterior e la conferència

D’alltra banda, també hem cregut de gran interès proposar un taller adreçat explorar al màxim les possibilitats de l’escola de programar per a tot l’alumnat, com una forma d’enriquir la qualitat de l’ensenyament als nostres centres i classes, al mateix temps que de fer-lo abastable per a tothom, tot i tenint la diversitat d’alumnat amb la que es treballa a l’escola inclusiva. En aquest sentit comptem amb un taller, força experimentat en diferents centres i auditoris,, dirigit per les professores del Màster Gaby Gómez-Zepeda i Dorys S. Sabando:

El Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA)

Imatges del taller en les Primeres Jornades

Concretament les Jornades es duran a terme:

  • Dimarts, 30 de Gener, de 17:30h. a 19:00h. Sala d’actes del Palau de les Heures. Campus Mundet. L’Educació Inclusiva a Catalunya. Conseqüències del decret. Per Mercè Esteve
  • Dimarts, 20 de febrer, de 17:00h. a 20:00h. Campus Mundet: espai per determinar. Taller sobre el Disseny Universal d’Aprenentatge. Per Gaby Gómez Zepeda i Dorys S. Sabando.

Tots els actes són oberts i gratuÏts, però cal inscriure’s omplint el formulari que trobareu en aquest ENLLAÇ

US HI ESPEREM!

Iniciativas para mejorar la inclusión de personas con discapacidad

Mara Zabala: «La sociedad tiene estereotipos muy erróneos de la discapacidad»

Ha resultado ganadora del Premio i Mujer en ‘Implicación social’ por sus iniciativas para mejorar la inclusión de personas con discapacidad

La eibarresa Mara Zabala, de 38 años, es una fuente de inspiración y un ejemplo de trabajo, pese a todos los obstáculos y desafíos que tiene que vivir en una silla de ruedas. Tiene actitudes y valores que le ayudan a superar estos tiempos desafiantes.

Licenciada en Administración y Dirección de Empresas y MBA por ICADE, Zabala lleva más de 12 años trabajando en multinacionales del ámbito de la Responsabilidad Social Corporativa y la comunicación, impulsando iniciativas que les ayuda a ser más sostenibles y que generan impacto en la sociedad. Entre ellas, ha trabajado en iniciativas orientadas a mejorar la inclusión de personas con discapacidad tanto en las empresas como en la sociedad.

En silla de ruedas desde hace 15 años, ha sido reconocida con el Premio iMujer en la categoría de ‘Implicación social’ por la compañía Gedeon Richter por ser «un ejemplo de lucha y superación y por querer mejorar la realidad», en la que vive a través de su profesión, y en el plano personal, con el proyecto ‘Rocking Wheels’. Su iniciativa trata de animar y ser ejemplo de que se pueden hacer múltiples actividades, en el turismo, el ocio y el deporte, sin que una silla de ruedas pueda suponer una barrera que impida ejercitarlas y a la postre, ser feliz con lo que a uno le gusta. Publica sus fotografías y comparte experiencias y trucos en su perfil ‘Rocking Wheels’ en redes sociales, sobre las múltiples actividades que desarrolla, como danza contemporánea, equitación, fitness, o cómo convertir una hamaca en un carrito para acceder al mar.

Bajo la marca ‘Rocking Wheels’ da a conocer toda su potencialidad. Llama la atención por su dinamismo, ganas de hacer actividades y encaramarse a nuevos proyectos. De momento, con el Premio iMujer, con una dotación 3.000 euros, trata de posicionar su marca y conseguir una mayor difusión de su iniciativa para alcanzar un mayor impacto y ayudar a más personas.

Estudió en La Salle de Azitain y después marchó a Sarriko para estudiar Administración y Dirección de Empresas. Tras finalizar los estudios se lanzó a Londres, volvió a Eibar para trabajar en la firma Carabinas Cometa, volviendo a Gran Bretaña durante un pequeño tiempo. De vuelta a Eibar, durante un tiempo trabajó en el despacho del abogado Juan Miguel Fiallegas. Comenzó un master MBA, en Madrid, gracias a una beca, para posteriormente trabajar en las multinacionales Indra y KPMG, donde se ha desarrollado profesionalmente en el ámbito de la responsabilidad social corporativa y la comunicación interna, principalmente. «Trato de impulsar proyectos para que las compañías sean más sostenibles. Y dentro de esos está el fomento de la diversidad, en el ámbito de la discapacidad». Su experiencia laboral le ha permitido ver las dificultades a las que se enfrentan a veces las compañías para incorporar personas con discapacidad (falta de perfiles cualificados, de sensibilización de los profesionales sobre la discapacidad o ciertas carencias en los procedimientos de incorporación), e impulsar iniciativas en las mismas para que la integración sea efectiva.

LEER MÁS…

Escola ordinària i educació especial: colze a colze per la inclusió (inclou video)

El nou decret que regula el model d’escola inclusiva pretén blindar el dret dels infants amb discapacitat a escolaritzar-se en centres ordinaris

Sandra Vicente

Planteja també una reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR)

El nou decret que regula el model d’escola inclusiva i que va ser aprovat el passat mes d’octubre pretén blindar el dret dels infants amb discapacitat a escolaritzar-se en centres ordinaris. Amés, planteja també una reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) a l’escola ordinària.

Però abans que s’aprovés aquest decret ja hi havia centres d’educació especial que realitzaven tasques d’assessorament a escoles ordinàries on s’escolaritzaven nens i nenes amb discapacitats. Diferents models previs a aquesta nova regulació que ja cercaven la inclusió a les aules. Models com el de la Fundació EIR-El Niu, que fa anys que s’avancen al que proposa el decret per a l’escola inclusiva. Aquest centre compta amb docents que es desplacen a escoles on hi ha nens amb discapacitats i assessoren als i les mestres que atenen a diari aquests infants.

Un altre cas és el del Centre d’Educació Especial Concha Espina, on fa molts anys que realitzen escolarització compartida. Es tracta d’un model en el que els nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge -escolaritzats a l’escola ordinària- acudeixen dos o tres dies a la setmana a un centre d’educació especial, on s’aprofundeix en les matèries curriculars, mentre que a l’ordinària realitzen les assignatures i activitats més “socials”, com educació física, excursions o música.

I, apostant per la inclusió, trobem casos com el de la Fundació Aspasim, que va començar com a Centre d’Educació Especial però ara és “una escola on no hi ha nens”, tal com afirmen des de la Fundació. A Aspasim ja no s’hi escolaritzen infants, sinó que es un espai per a la formació de docents que assessoren escoles ordinàries que acullen a més de 80 nens i nenes amb discapacitat.

ANAR AL VIDEO…

El futur dels centres d’educació especial passa per acompanyar la resta d’escoles

Els 105 centres d’educació especial a Catalunya es transformaran en proveidors de serveis a les escoles, on hi haurà la gran majoria d’alumnes amb discapacitat

Pau Rodríguez

Sense els pictogrames, segurament la Maria quedaria exclosa de l’assemblea inicial que fan cada dia els alumnes de P-5 de l’escola Arrels, a Solsona. El que semblaria una trivialitat –que els nens i nenes d’aquesta classe puguin explicar els seus plans del dia amb imatges i no només parlant– és el que permet a la Maria, que té una pluridiscapacitat que li afecta la motricitat i la parla, estar realment inclosa en el grup.

El consell d’incorporar a classe el llenguatge dels pictogrames –una imatge d’un entrepà per esmorzar, una d’una taula per treballar– el va rebre la tutora de P-5 de la mà de Rosalina Reñé i Alba Segués, dues especialistes d’un centre d’educació especial, el Jeroni de Moragues, que és a 50 quilòmetres de Solsona, concretament a Santpedor.

Des de fa anys, tres professionals del Jeroni de Moragues fan ruta per diverses escoles i instituts, públics i concertats, del territori (el Bages, el Moianès i el Solsonès) per assessorar els mestres que tenen a classe alumnes amb necessitats educatives especials.

Aquest model de suport a les escoles depenia fins ara sobretot del convenciment d’alguns centres d’educació especial, com aquest de Santpedor. Amb l’aprovació del nou decret que regula l’escola inclusiva, la intenció de l’Administració és que garantir que els 105 centres d’educació especial que hi ha a Catalunya assumeixin progressivament el rol de proveïdors de serveis, és a dir, de suport a escoles i instituts.

De moment, el departament d’Ensenyament ja ha posat en marxa, en una fase pilot, tretze Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos (CEEPSIR), entre ells el Jeroni de Moragues. La seva voluntat és que aquests centres escolaritzin només els alumnes amb discapacitats més severes, i es dediquin a fer suport a les escoles ordinàries, on hi hauria d’haver la majoria d’alumnes amb necessitats educatives especials (de fet, el decret blinda el seu dret a anar a un centre ordinari).

Actualment, a Catalunya hi ha uns 25.000 infants amb necessitats educatives especials, dels quals 7.000 van encara a centres d’educació especial.

“Els sabers dels centres d’educació especial han d’anar allà on han de ser alumnes, que és els centres ordinaris”, defensa Mercè Esteve, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat. Des de la Generalitat consideren que la presència periòdica de professionals especialitzats a les escoles i instituts aportarà als docents coneixements puntuals sobre com tractar amb els alumnes en funció dels seus problemes d’aprenentatge o de conducta, més enllà de si tenen una discapacitat o no.

Aquesta és la missió de Reñé i Segués. Elles són logopeda i fisioterapeuta, respectivament. Del seu horari al Jeroni de Moragues, dediquen dos dies a la setmana a visitar escoles de les comarques dels voltants. A cadascuna d’elles hi van aproximadament cada quinze dies. El cas de Solsona té la seva particularitat: als seus centres hi ha més alumnes amb discapacitat que en d’altres zones perquè en aquesta comarca mai hi ha hagut cap centre d’educació especial.

“Elles tenen un coneixement que a vegades ens falta, perquè hi ha molts tipus de discapacitats, de problemes de conducta, de personalitat, d’autisme… Cada nen és un perfil i tenir el suport d’un especialista ens dóna seguretat”, exposa una de les mestres d’educació especial de l’escola Arrels.

Reñé i Segués entren sempre que poden a les classes per observar l’evolució dels alumnes amb més dificultats, dels quals fan seguiment. Mentre la Maria i els seus companys de P-5 esmorzen, elles comenten amb la vetlladora quina ha de ser la seva posició corporal quan seu o quan es mou per classe amb el caminador.

“Els estímuls que rep un infant amb discapacitat en una classe amb els seus companys és incomparable… I la sensibilitat que adquireixen els seus companys respecte de la diversitat, també”, comenten les mestres d’Arrels. Per Reñé, el debat sobre quin centre és millor per a aquests infants s’hauria de superar: “No és qüestió de quin centre és més bo, sinó que han d’anar al centre que els toca, el mateix que a la resta d’infants. ¡Els nens han d’estar amb els nens, i punt!”, sentencia.

LLEGIR MÉS…

Advertencia d’UNICEF a España: demasiados estudiantes quedan fuera del sistema

La agencia de la ONU para la infancia presenta su informe ‘Factores de la exclusión educativa en España’, en el que asegura que las iniciativas para la inclusión educativa que se están llevando a cabo “no son eficaces”.

El Comité Español de UNICEF ha advertido de que las iniciativas para la inclusión educativa que se están llevando a cabo”no son eficaces”, ya que están orientadas a intervenir con medidas de atención especial en un grupo de alumnos clasificado como problemático, en riesgo o excluido, pero que no tiene incidencia sobre el conjunto del sistema.

Así lo recoge el informe ‘Factores de la exclusión educativa en España: Mecanismos, perfiles y espacios de intervención’, elaborado por UNICEF Comité Español y la Universidad Autónoma de Barcelona, y que ha sido presentado este miércoles.

El documento señala que la exclusión educativa es un “proceso acumulativo que priva al alumno del aprendizaje” y que el actual sistema tiene “poca capacidad” de incluir a los “diferentes” y de generar un “vínculo sólido” con el proceso educativo.

En este sentido, el informe critica la transición de Educación Primara a Educación Secundaria Obligatoria. “Te cambian con gente que no conoces, otros profesores, otro edificio, nuevos temas. Te dejan un verano para crecer”, asegura un adolescente que ha participado en el estudio.

Además, el documento refleja que la exclusión educativa “no se distribuye de forma homogénea”, ya que el estatus económico, socio cultural y cultural; el origen étnico o nacional; y el género influyen en la capacidad para acceder al sistema educativo y en la experiencia dentro del mismo.

LEER MÁS…

Segona sessió de presentació dels Treballs Finals de Màster

Aquest dimecres hem tingut la darrera sessió de presentació i defensa dels Treballs Finals de Màster de la 4ª promoció. Han estat treballs variats, des de reviews a programes concrets d’intervenció. Una sessió llarga però ben aprofitada. La comissió d’avaluació d’aquests treballs ha estat formada per la Dra. Dorys Sabando i la professora Ana Martina Greco.

Els treballs presentats han estat:

  • L’acollida de l’alumnat nouvingut. Anàlisi de l’acollida de l’alumnat nouvingut en dos centres educatius de característiques similars de la ciutat de Barcelona, presentat per Sílvia Rodés i dirigit per la Dra. Berta Palou.
  • Ampliar el temps d’aprenentatge: implementació i resultats d’una biblioteca tutoritzada, presentat per Andrea Yáñez i dirigit per la Dra. Sandra Girbés.

  • L’atenció als infants amb síndromes de baixa prevalència, presentat per Laura Casas i dirigit per la professora Núria Vàzquez.

  • Comunicació amb TEA sense llenguatge a l’etaps d’infantil: estratègies aplicables a l’aula per ajudar a la inclusió d’aquests alumnes, presentat per Gemma Charro i dirigit per la professora Núria Vázquez.

  • Factors de risc de fracàs escolar de nens que habiten en Centres Residencials d’Atenció Educativa, presentat per Maria Marín i dirigit per la Dra. Cristina Petreñas i el Dr. Ignasi Puigdellívol.

  • Intervenció educativa a l’aula. Trastorns de conducta, presentat per Maria Vila i dirigit per la Dra. Cristina Petreñas i el Dr. Ignasi Puigdellívol.

  • Les funcions reals del/la mestre de suport a l’escola inclusiva, presentat per Georgina Barbé i dirigis per la Dra. Cristina Petreñas i el Dr. Ignasi Puigdellívol.

  • Preferències, expectatives i emocions de persones amb discapacitat intel·lectual en relació als estudis i a la inserció laboral, presentat per Xènia Crespo i dirigit per la Dra. Berta Palou.

  • Percepcions dels i les docents sobre les tertúlies literàries dialògiques i la seva relació amb l’escola inclusiva, presentat per Jordi Anguren i dirigit per la Dra. Sandra Girbés.

Sens bubte que ha estat una sessió llarga, fins quasi les 9 del vespre, però interessant per a totes les persones que l’hem pogut gaudir.

 

Recerca de professorat del màster publicada a la revista Teaching and Teacher Education

La revista Teaching and Teacher Education (JCR, primer quartil) acaba de publicar l’article “The role of the Support and Attention to Diversity Teacher (SADT) from a community-based perspective: Promoting educational success and educational inclusion for all” [El rol del Mestre/a de Suport i Atenció a la Diversitat (MSAD) des d’una perspectiva comunitària: promovent l’èxit i la inclusió per a tothom].

Es tracta d’un dels resultats de la investigació iniciada l’any 2011 pel Grup de Treball Suport Educatiu a l’Educació Inclusiva, un grup mixt format per professorat i estudiants de màster i doctorat de les Universitats de Barcelona i Lleida, junt amb professorat i directius de centres catalans d’Educació Infantil, Primària i Secundària, amb el suport de l’ICE de la UB, el Departament de Didàctica i Organitzativa de la Facultat d’Educació i el Laboratori de Mitjans Interactius (LMI) de la mateixa universitat.

L’article es planteja el nou rol del mestre/a de suport i atenció a la diversitat (MSAD) denominat tradicionalment mestre d’educació especial, d’acord amb els reptes de l’escola inclusiva. Presenta els resultats d’una investigació qualitativa en tres centres d’Educació Infantil i Primària de Catalunya I mostra la transformació del rol del MSAD, que mobilitza el professorat, especialistes i diversos agents de la comunitat per a unir-se en la tasca de suport educatiu. La recerca conclou que aquesta transformació del rol del MSAD promou una millora en l’atenció i en l’aprenentatge dels alumnes dins de l’aula, a més d’optimitzar l’aprofitament dels recursos existents amb la col·laboració de tota la comunitat educativa.

Felicitem doncs les autores i autor de l’article, però sobretot al Grup de Treball sobre Suport Educatiu a l’Educació Inclusiva, sense el que aquesta recerca no hauria estar possible.

*Fins el 15 d’abril l’article es pot baixar gratuïtament des d’aquest ENLLAÇ:

https://authors.elsevier.com/a/1UcH6,Gtqvg4Lh  (copieu-lo al vostre navegador)

**Qualsevol persona pot compartir l’enllaç amb els seus contactes i a través d’internet, xarxes socials o altres mitjants, però no el document en pdf. que està protegit legalment.