Arxiu d'etiquetes: Efren Carbonell

Nou article del professor Efren Carbonell al Diari de l’Educació

Bones pràctiques educatives, en fase REM

En el tercer any d’aplicació del decret d’escola inclusiva ja no es deriven alumnes de P3 als centres d’educació especial, s’han eliminat les escolaritzacions compartides, els EAP donen suport per la inclusió als professionals i les famílies, al voltant de 1.600 antics alumnes de centres d’educació especial han passat a la ordinària… Bon dia!

Aquest és d’aquells articles que dona bo d’escriure abans d’anar a dormir.

Adolescennnt dormint en una boira…

I és una constatació que en el tercer curs d’aplicació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i després de l’últim Informe del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat distribuït l’estiu del 2017, hi ha canvis molt significatius en el procés de construcció d’una escola on no es violin els drets de cap alumne.

Els indicadors més rellevants identificats i quantificats que ho avalen —tot i que podria haver-n’hi d’altres de més subjectius— són els següents:

1) Els professionals dels 86 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), formats en atenció educativa per atendre la població infantil fins que compleixin sis anys de manera personalitzada, orienten les famílies, en un 97%, cap a escoles bressol ordinàries.

2) Els 79 equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), creats fa trenta-nou anys i consolidats l’any 1985, coincidint amb el traspàs de competències, desenvolupen la tasca de donar suport al professorat i als centres educatius amb relació a la inclusió dels alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies, en els nivells d’infantil, primària i secundària

  • 2.1. En estreta coordinació amb el Servei Educatiu de Zona (SEZ) s’ha verificat la influència que estan tenint els EAP a l’hora de definir clarament la inclusió i els seus objectius específics en cada nivell educatiu, deixant clar que és un dret i que la denegació d’ajustos raonables constitueix una discriminació.
  • 2.2. Estan, també, afavorint l’acord i reconeixement de les famílies, i la derivació de l’alumnat cap a centres educatius ordinaris, donant-los el suport necessari per endegar processos d’innovació estratègica i metodològica. Sense anar més lluny, el curs 2019/2020 s’inverteix la tendència i no s’ha derivat cap alumne a centres d’educació especial en l’etapa infantil i al primer cicle de primària.
  • 2.3. Es  preveu que el curs 2020/2021 ja es vagi consolidant a tota la primària. Es valoren com a molt positius els esforços que s’estan fent als instituts de secundària per tal de consolidar aquesta mirada inclusiva i el retorn extraordinàriament positiu a la comunitat educativa en general.

3) Al llarg d’aquests tres cursos, amb l’ajut de la inspecció educativa, dels serveis territorials de cada zona i del Consorci d’Educació de Barcelona, s’han eliminat les escolaritzacions anomenades «compartides», i en les poques que encara es duen a terme, l’alumne acaba a temps complet a l’escola ordinària de la seva zona. Es va avançant progressivament cap a la implantació de l’Agenda 2030.

4) Tal com preveia el Decret 150/2017, s’estima que el curs 2019/2020 1.600 alumnes matriculats en centres d’educació especial d’infantil, primària i secundària s’hauran assignat a centres educatius ordinaris. A aquest efecte Catalunya ja té quaranta centres d’educació especial proveïdors de recursos (CEEPSIR). Es preveu convocar un nou concurs públic per arribar a la cinquantena. Transformar les escoles especialitzades en centres de recursos es valora com una peça clau per transferir coneixement a la xarxa de suports i garantir no només la innovació sinó també l’equitat del nostre sistema educatiu. Aquest fet ajuda a superar la falsa dicotomia entre escoles especials i ordinàries; hi som tots i ningú és sobrer per construir una nova escola que respongui a les singularitats de l’alumnat i reconegui la potencialitat de cada persona per aprendre.

5) Finalment, la conversió de les antigues USEE ha evolucionat de forma innovadora cap a uns equips humans de Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva (SIEI), molt preparats i que trenquen la segregació interna que podien representar les unitats «a banda» dins les escoles. Cap alumne té assignada una aula especial —o, com diuen en altres indrets, «aules estables» o «CyL». Seria paradoxal que els alumnes que abans titllàvem d’Educació Especial, després de les UEE, i més recentment de les USEE, ara encara els estigmatitzéssim com «els de la SIEI»!!! L’etiquetatge i la sobrediagnosi són pràctiques que es van erradicant a casa nostra.

6) En aquest reguitzell d’avenços, el 65% de centres educatius tenen dins les seves AFA una comissió d’escola inclusiva que vetlla per una cultura de respecte i dignitat envers tot l’alumnat, en un clima d’equitat i respecte sense excepcions, entenent la inclusió com un dret i no només com un privilegi.

7) Gràcies a l’increment de 0,5 punts anuals de la despesa pública en Educació sobre el PIB, el Departament d’Educació —en estreta coordinació amb les universitats— ha esbossat una allau de plans de formació anomenats «Escoles per a Tothom», prenent el DUA-AC (disseny universal i aprenentatge cooperatiu) els PI (plans individualitzats) i l’índex per a la inclusió com a eixos vertebradors. L’avaluació de l’impacte d’aquests plans en la capacitat i preparació de l’escola per donar una resposta educativa de qualitat a tot l’alumnat es fa bianualment. El darrer informe del Síndic de Greuges al Parlament confirma aquesta tendència a l’eficiència en la resposta a alumnat amb NESE.

8) El curs 2018/2019 el Departament d’Educació, en col·laboració amb les principals associacions de mestres i federacions de famílies, edità un petit document molt útil i esclaridor que, amb el títol d’El repte de l’escola inclusiva donava eines a les famílies i professionals en conceptes com drets, igualtat d’oportunitats, importància de centrar-se en les fortaleses i capacitats dels alumnes, adequada planificació dels suports, la mirada inclusiva dels docents, principis organitzatius i metodològics, recursos existents que promouen l’escola inclusiva. Aquest document ha permès que les famílies i tota la comunitat educativa tinguin clar que anar a l’escola ordinària és un DRET que afavoreix les competències de tot l’alumnat, no només del que presenta NESE.

…señoras y señores, me alegro…

Bon dia, són les set…

Desperta, Catalunya…

Benvinguts al món…

IV Jornades d’Actualització

Amb l’assistència de prop de 100 persones, el dimarts 3 de febrer esl van celebrar les IV Jornades d’Actualització 2020 a la Sala d’Actes del Palau de les Heures, Campus Mundet.

El professor i director del Màster, Ignasi Puigdellívol, va donar la benvinguda als assistents i recordà la finalitat de les Jornades, de no perdre el contacte amb els exestudiants del Màster, oferint-los activiatats d’actualitzaió i de connectar també amb la comunitat educativa. Destacà la varietat de procedècies dels assitents i la riquesa que això suposa per a les jornades.

Indicà que el que les Jornades d’enguany se centrin en el suport en l’escola inclusiva respon a que considerem en bona mesura superats i poc útils els debats sobre escola especial / escola ordinària; que avui està admès que la inclusió és el futur de l’educació, però que el que ara cal és que els professionals, junt amb les famílies i amb el màxim de realisme i ambició, ens plantegem el “com” en fem una realitat, ja que el camí cap a la inclusió requerirà esforços a tots nivells.

A continuació presentà la Sra. Imma Reguant, Subdirectora General d’Educació Inclusiva del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya qui, d’una manera molt sintètica es referí al projecte que la Generalitat presenta, en una perspectiva de sistema que va fins i tot més enllà del propi sistema educatiu, fent referència a la xarxa de serveis necessaris i posant èmfasi en el paper del suportt, entès com una perspectiva que ha d’adoptar tot centre educatiu, que va en benefici de tots els nens i nenes i que compren des de les mesures universals, que afecten tothom, fins a les intensives per aquelles persones amb majors necessitats de suport.

La primera sessió de les Jornades s’aprofità per presentar el llibre “Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva. Una visión interactiva y comunitària” publicat recentment per l’Editorial Graó, del que en son editors el mateix Ignasi Puigdellívol, Cristina Petreñas, Belinda Siles i Andrea Jardí. En breus intervencions de 5 minuts les coautores i autors del llibre presntaren les idees clau dels corresponente capítols, tots ells adreçats a dibuixar el paper del suport educatiu en l’escola inclusiva. El professor Puigdellívol, després de destacar que el llibre és fruit del treball dut a terme amb un ampli grup de mestres de diferents escoles catalanes inclusives i professorat i doctorands de les Universtats de Barcelona i de Lleida. Després va presentar el primer capítol dedicat a la “Evolució i sentit del suport educatiu: la funció del suport en l’escola inclusiva”, elaborat conjuntament amb la professora Cristina Petreñas.

A continuació, la professora Dorys Sabando va presentar el segon capítol que aborda “L’organització del suport com a tasca compartida”, elaborat conjuntament amb la professora Andrea Jardí. Després va ser la professora Gabriela Gómez Zepeda qui presentà el tercer capítol, adreçat a la “Formació del professorat. Funcions dels i les mestres de suport i atenció a la diversitat” elaborat conjuntament amb Puigdellívol.

En acabat, la professora Andrea Jardí va presentar el capítol 4, elaborat conjuntament amb la professora Belinda Siles, on es plantegen “Estratègies de suport com a enriquiment de les interaccions i de l’activitat de l’aula”, ressaltant la importància de les interaccions en el suport educatiu, aspecte que tradicionalment no s’ha tingut en compte degut a la tendència de separar els infants amb dificultats, precisament per “oferir-los suport”.

El capítol “El món a les aules: la inclusió educatia en aules multilingües i multiculturals” el va presentar la professora de la UdL Cristina Petreñas, un capítol elaborat conjuntament amb Clara Sansó i Lídia Rodríguez. El suport a la inclusió passa avui ineludiblement per la reflexió sobre com fer de les nostres aules, cada vegada més multiculturals i multilingües, un espai no només d’acollida i cohesió social, sinó també de superació de les desigualtats.

Després la professora Belinda Siles presentà el capítol “Acceleració de l’aprenentatge per a combatre les desigualtats“, redactat conjuntament amb Puigdellívol, plantejant les limitacions dels models adaptatius i apostant per un model de suport que tendeixi a l’acceleració de l’aprenentatge, no centrat en les limitacions ni el retard de l’alumne sinó en el que li correspondria per l’edat i desenvolupament, el que implica cercar els mitjans que accelerin el seu aprenentatge. Posà com expemple, un àmbit de la seva expertesa: les tertúlies literàries i l’efecte del diàleg que promouen en l’estímol de la lectura fins i tot amb els alumnes que encara no n’han assolit la mecànica.

Intervingué a continuació el professor Efren Carbonell per presentar el capítol “Reduir la discapacitat a través de l’acció educativa: les limitacions no incapaciten” elaborat conjuntament amb el professor Puigdellívol.

Destacà el caràcter social de la discapacitat i la importància de l’acció educativa, que inclou el suport, en la reducció de la discapacitat o, per dir-ho d’una altra manera, els efectes del dèficit i de la resta de condicionants socials en el desenvolupament de les capacitats de la persona. Aportà també l’experiència del treball inclusiu i comunitari amb infants amb greus limitacions intel·lectuals.

Dues intervencions més tancaven aquesta part de la sessió. La presentació feta per la professora Marta López Costa del capítol elaborat conjuntametn amb la professora Núria Paret “Les TIC i el suport a la interació i als aprenentatges a l’aula”, destacant al mateix temps els diferents tipus d’aportació que poden fer les TIC al suport educatiu, i la importància que la tecnologia estigui supeditada als plantejamets educatius de qui la utillitza. La importància doncs que no es vegi la tecnologia com a “solució miraculosa” sinó que es contempli el seu ús estretament imbrincat amb els plantejaments educatius. Això sí, els educadors hem de perdre la por a la tecnologia per a no desaprofitar les importants ajudes que poden proporcionar a la tasca de suport.

I va concloure aquesta exposició la professora Cristina Petreñas, presentant el capítol elaborat conjuntament amb la professora Elena Cano “L’avaluació de l’aprenentatge a l’escola inclusiva: dilemes entorn de com avaluar l’alumnat més vulnerable“. Va posar sobre la taula el complex tema de l’avaluació: la importància del seu caràcter formatiu; de la seva comunicació entre els agents implicats; de la seva contribució a la constatació de l’eficàcia del suport; i de la seva funció com a estímol per a la millora, tant per l’alumnat com pels mestres i la resta de professionals implicats.

La sessió va acabar amb un debat entre els assistents a l’entorn de les múltiples temàtiqes presentades i on es van plantejar també reflexions sobre la viabililtat futura de la inclusió i el propi concepte, de vegades no prou coincident entre els professionals.

Es va posara també de manifest la importància dels recursos, l’expectativa sobre el finançament del decret, que enguany sembla possible i també la necessitat d’optimitzar els recursos ja existents. Recordem que la segona sessió tindrà lloc la mateixa hora i lloc el proper dimarts 24 de març, i que encara  hi ha algunes places disponibles.

Moltes gràcies a tothom els qui heu fet possible l’èxit d’aquesta primera sessió.

II JORNADA L’ESCOLA INCLUSIVA A CATALUNYA… UN DRET

El passat dimecres, 10 d’abril, va tenir lloc la II Jornada L’escola inclusiva a Catalunya… un dret, sota el lema:

“Del repte d’aprendre a l’èxit de tots”

La jornada era organitzada per l’Associació ASPASIM, Atenció a la discapacitat psíquica, per celebrar el 80è. aniversari d’aquesta institució i amb adhesió a la campanya d’Inclusion International pel 2009 Call to Action: Inclusive Education.

El director d’ASPASIM Efren Carbonell, també professor del Màster, va tenir un paper rellevant en el desenvolupament de la Jornada. A la fotografia el veiem en la presentació de la conferència inaugural impartida pel Dr. Miguel Àngel Verdugo, de la Universidad de Salamanca.

La Jornada va tenir lloc a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, ocupant el Paraninf i l’Aula Magna. No és exagerat qualificar-la d’èxit, tant per l’extraorinària participació del públic a totes les activitats, sobretot les meses simultànies, com per la qualitat dels ponents i l’encert de l’organització en combinar la presència de professorat universitari amb la de professionals en actiu i agents directes (familiars, ex-alumnes, representants polítics…)

El professor Ignasi Puigdellívol, director del Màster, va participar a la taula rodona Plataformes i Agents Socials i Acadèmics. Eines de Transformació, amb una ponència que duia per títol Treball cooperatiu i Disseny Universal d’Aprenentatga “El canvi ens contempla a tots”  . A l’inici de la seva intervenció, i en referir-se a l’aprenentattge cooperatiu, va tenir un emotiu record per al professor Pere Pujolàs, persona que havia treballat intensament aquell tema. El professor Puigdellívol va posar de manifest el caràcter imprescindible del treball en equip, tant a nivell institucional i interinstitucional, com a nivell d’aula i pràctica educativa, destacant la cooperació necessària en la codocència i en el suport pedagògic dins l’aula. El DUA, per altra banda, es veu com una realitat amb perspectives de futur per aconseguir centres i pràctiques realment inclusives. No obstant va alertar també del risc de confondre el DUA amb l’aprenentatge multinivell si s’enten com un reajust dels nivells d’aprenentatge quan no hi ha limitacions intel·lectuals que ho requereixin.

Felicitem doncs al professor Efren Carbonell i a tot l’equip d’ASPASIIM, que han fet possible l’innegable èxit de la Jornada.

Jornada d’educació inclusiva / Rosa Sensat

El proper 20 de gener se celebará la Jornada d’educació infantil, primària i secundrària: L’escola inclusiva, vers una escola de qualitat per a tothom.

La ponència inaugural anirà a càrrec del professor Efren Carbonell amb el títol: La in-clusiva, l’ex-clusiva, els re-cursos i els pre-textos.

La Jornada es durà a terme el dissaabte 20 de gener a l’Avinguda de les Drassanes, 3 (Barcelona) i comptarà també amb la participació de Georgina Sala. Escola Els Xiprers, Barcelona, Mercè Juan. Escola Camí del Mig, Mataró i Mercè Gil. Institut Fort Pius, Barcelona, i la ponència de clausura El treball en xarxa i els serveis educatius, a càrrec de Francesc Mena

Escola ordinària i educació especial: colze a colze per la inclusió (inclou video)

El nou decret que regula el model d’escola inclusiva pretén blindar el dret dels infants amb discapacitat a escolaritzar-se en centres ordinaris

Sandra Vicente

Planteja també una reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR)

El nou decret que regula el model d’escola inclusiva i que va ser aprovat el passat mes d’octubre pretén blindar el dret dels infants amb discapacitat a escolaritzar-se en centres ordinaris. Amés, planteja també una reconversió dels centres d’educació especial en centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) a l’escola ordinària.

Però abans que s’aprovés aquest decret ja hi havia centres d’educació especial que realitzaven tasques d’assessorament a escoles ordinàries on s’escolaritzaven nens i nenes amb discapacitats. Diferents models previs a aquesta nova regulació que ja cercaven la inclusió a les aules. Models com el de la Fundació EIR-El Niu, que fa anys que s’avancen al que proposa el decret per a l’escola inclusiva. Aquest centre compta amb docents que es desplacen a escoles on hi ha nens amb discapacitats i assessoren als i les mestres que atenen a diari aquests infants.

Un altre cas és el del Centre d’Educació Especial Concha Espina, on fa molts anys que realitzen escolarització compartida. Es tracta d’un model en el que els nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge -escolaritzats a l’escola ordinària- acudeixen dos o tres dies a la setmana a un centre d’educació especial, on s’aprofundeix en les matèries curriculars, mentre que a l’ordinària realitzen les assignatures i activitats més “socials”, com educació física, excursions o música.

I, apostant per la inclusió, trobem casos com el de la Fundació Aspasim, que va començar com a Centre d’Educació Especial però ara és “una escola on no hi ha nens”, tal com afirmen des de la Fundació. A Aspasim ja no s’hi escolaritzen infants, sinó que es un espai per a la formació de docents que assessoren escoles ordinàries que acullen a més de 80 nens i nenes amb discapacitat.

ANAR AL VIDEO…