Arxiu d'etiquetes: Decret 150/2017

Nou article del professor Efren Carbonell al Diari de l’Educació

Bones pràctiques educatives, en fase REM

En el tercer any d’aplicació del decret d’escola inclusiva ja no es deriven alumnes de P3 als centres d’educació especial, s’han eliminat les escolaritzacions compartides, els EAP donen suport per la inclusió als professionals i les famílies, al voltant de 1.600 antics alumnes de centres d’educació especial han passat a la ordinària… Bon dia!

Aquest és d’aquells articles que dona bo d’escriure abans d’anar a dormir.

Adolescennnt dormint en una boira…

I és una constatació que en el tercer curs d’aplicació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i després de l’últim Informe del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat distribuït l’estiu del 2017, hi ha canvis molt significatius en el procés de construcció d’una escola on no es violin els drets de cap alumne.

Els indicadors més rellevants identificats i quantificats que ho avalen —tot i que podria haver-n’hi d’altres de més subjectius— són els següents:

1) Els professionals dels 86 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), formats en atenció educativa per atendre la població infantil fins que compleixin sis anys de manera personalitzada, orienten les famílies, en un 97%, cap a escoles bressol ordinàries.

2) Els 79 equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), creats fa trenta-nou anys i consolidats l’any 1985, coincidint amb el traspàs de competències, desenvolupen la tasca de donar suport al professorat i als centres educatius amb relació a la inclusió dels alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies, en els nivells d’infantil, primària i secundària

  • 2.1. En estreta coordinació amb el Servei Educatiu de Zona (SEZ) s’ha verificat la influència que estan tenint els EAP a l’hora de definir clarament la inclusió i els seus objectius específics en cada nivell educatiu, deixant clar que és un dret i que la denegació d’ajustos raonables constitueix una discriminació.
  • 2.2. Estan, també, afavorint l’acord i reconeixement de les famílies, i la derivació de l’alumnat cap a centres educatius ordinaris, donant-los el suport necessari per endegar processos d’innovació estratègica i metodològica. Sense anar més lluny, el curs 2019/2020 s’inverteix la tendència i no s’ha derivat cap alumne a centres d’educació especial en l’etapa infantil i al primer cicle de primària.
  • 2.3. Es  preveu que el curs 2020/2021 ja es vagi consolidant a tota la primària. Es valoren com a molt positius els esforços que s’estan fent als instituts de secundària per tal de consolidar aquesta mirada inclusiva i el retorn extraordinàriament positiu a la comunitat educativa en general.

3) Al llarg d’aquests tres cursos, amb l’ajut de la inspecció educativa, dels serveis territorials de cada zona i del Consorci d’Educació de Barcelona, s’han eliminat les escolaritzacions anomenades «compartides», i en les poques que encara es duen a terme, l’alumne acaba a temps complet a l’escola ordinària de la seva zona. Es va avançant progressivament cap a la implantació de l’Agenda 2030.

4) Tal com preveia el Decret 150/2017, s’estima que el curs 2019/2020 1.600 alumnes matriculats en centres d’educació especial d’infantil, primària i secundària s’hauran assignat a centres educatius ordinaris. A aquest efecte Catalunya ja té quaranta centres d’educació especial proveïdors de recursos (CEEPSIR). Es preveu convocar un nou concurs públic per arribar a la cinquantena. Transformar les escoles especialitzades en centres de recursos es valora com una peça clau per transferir coneixement a la xarxa de suports i garantir no només la innovació sinó també l’equitat del nostre sistema educatiu. Aquest fet ajuda a superar la falsa dicotomia entre escoles especials i ordinàries; hi som tots i ningú és sobrer per construir una nova escola que respongui a les singularitats de l’alumnat i reconegui la potencialitat de cada persona per aprendre.

5) Finalment, la conversió de les antigues USEE ha evolucionat de forma innovadora cap a uns equips humans de Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva (SIEI), molt preparats i que trenquen la segregació interna que podien representar les unitats «a banda» dins les escoles. Cap alumne té assignada una aula especial —o, com diuen en altres indrets, «aules estables» o «CyL». Seria paradoxal que els alumnes que abans titllàvem d’Educació Especial, després de les UEE, i més recentment de les USEE, ara encara els estigmatitzéssim com «els de la SIEI»!!! L’etiquetatge i la sobrediagnosi són pràctiques que es van erradicant a casa nostra.

6) En aquest reguitzell d’avenços, el 65% de centres educatius tenen dins les seves AFA una comissió d’escola inclusiva que vetlla per una cultura de respecte i dignitat envers tot l’alumnat, en un clima d’equitat i respecte sense excepcions, entenent la inclusió com un dret i no només com un privilegi.

7) Gràcies a l’increment de 0,5 punts anuals de la despesa pública en Educació sobre el PIB, el Departament d’Educació —en estreta coordinació amb les universitats— ha esbossat una allau de plans de formació anomenats «Escoles per a Tothom», prenent el DUA-AC (disseny universal i aprenentatge cooperatiu) els PI (plans individualitzats) i l’índex per a la inclusió com a eixos vertebradors. L’avaluació de l’impacte d’aquests plans en la capacitat i preparació de l’escola per donar una resposta educativa de qualitat a tot l’alumnat es fa bianualment. El darrer informe del Síndic de Greuges al Parlament confirma aquesta tendència a l’eficiència en la resposta a alumnat amb NESE.

8) El curs 2018/2019 el Departament d’Educació, en col·laboració amb les principals associacions de mestres i federacions de famílies, edità un petit document molt útil i esclaridor que, amb el títol d’El repte de l’escola inclusiva donava eines a les famílies i professionals en conceptes com drets, igualtat d’oportunitats, importància de centrar-se en les fortaleses i capacitats dels alumnes, adequada planificació dels suports, la mirada inclusiva dels docents, principis organitzatius i metodològics, recursos existents que promouen l’escola inclusiva. Aquest document ha permès que les famílies i tota la comunitat educativa tinguin clar que anar a l’escola ordinària és un DRET que afavoreix les competències de tot l’alumnat, no només del que presenta NESE.

…señoras y señores, me alegro…

Bon dia, són les set…

Desperta, Catalunya…

Benvinguts al món…