La interculturalitat com a valor a l’escola d’avui: incidència en la cultura, la gestió i les pràctiques del centre

DADES BÀSIQUES

  • Nombre de crèdits: 3 ECTS
  • Titulació: Màster d’Educació Inclusiva / Curs: Atenció a la diversitat
  • Llengua d’impartició: Català
  • Professorat: Maria Padrós

DESCRIPCIÓ

Les nostres societats i escoles són cada vegada més diverses en termes de cultura, llengua, creences religioses i procedències. No obstant, el professorat no reflecteix aquesta diversitat, i sovint no es troba preparat per a respondre a les necessitats d’alumnes i famílies. Per altra banda, vivim moments convulsos, amb un augment de desigualtats i de racisme. L’escola és un espai clau de socialització en què s’afirmin les identitats, es redueixi la desigualtat educativa, i es promogui la convivència des del respecte a la diversitat.

L’assignatura ofereix un espai per a reflexionar sobre les estratègies organitzatives i curriculars que fomenten una educació inclusiva en un context de creixent multiculturalitat.

OBJECTIUS

  • Analitzar el fenomen de la interculturalitat en la societat d’avui per percebre el paper de l’educació en la cohesió social.
  • Valorar críticament la incidència de la gestió de l’escola en l’afavoriment de la participació de tots els grups socials que composen la comunitat educativa.
  • Identificar pràctiques educatives que afavoreixen la inclusió i el sentiment de pertinència de l’alumnat immigrant.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

  • Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
  • Capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels sabers en la pràctica.
  • Capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals.
  • Capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds.
  • Capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’accions en el seu àmbit.
  • Capacitat de cercar, usar i integrar la informació.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

  • Capacitat d’ analitzar críticament els diferents discursos que legitimen el racisme a la societat i la seva influència en l’escola.
  • Capacitat d’empatia amb persones de diferents orígens i realitats culturals.
  • Habilitat per a plantejar propostes educatives (curriculars i organitzatives) inclusores de la diversitat cultural.

CONTINGUTS

  • La realitat multicultural actual al nostre context.
  • Models socials davant la complexitat cultural. Identitat, conflictes culturals i convivència.
  • Respostes del sistema educatiu a l’increment de la multiculturalitat.
  • Enfocaments i actuacions en el tractament de les llengües a l’escola.
  • Inclusió des de la gestió del centre. El cas de les Comunitats d’Aprenentatge
  • Pràctiques per afavorir la inclusió de les minories culturals i el suport lingüístic des de l’escola i altres agents socials.

METODOLOGIA

La metodologia consistirà en un format de seminari, amb un diàleg continu sobre els temes treballats, a través de la discussió de lectures, relació amb la pròpia pràctica i experiències, debats sobre qüestions específiques, i elaboració i discussió de propostes educatives. La participació de tot el grup des del respecte, la implicació i la reflexió entre el que passa a la societat i el que passa a les aules i les escoles és fonamental.

Les activitats a l’aula inclouran: elaboració d’una breu proposta d’intervenció curricular; anàlisi de casos (grupals o individuals); anàlisi de llibres de text i material curricular; històries de vida i reconeixement dels fons de coneixement.

AVALUACIÓ

Participació i aportacions en les classes presencials: 35%

A més de l’assistència regular a les classes, s’espera de l’alumnat del Màster una participació de qualitat. Aquesta participació implica la preparació prèvia amb lectures indicades, la realització d’activitats i exercicis que es proposin, la participació als debats.

Breu proposta d’intervenció curricular: 30%

Cada estudiant realitzarà una proposta d’inclusió cultural a través del currículum, que s’iniciarà a la primera sessió i s’anirà treballant al llarg del curs.

Altra evidència, a escollir entre tres opcions (relat autobiogràfic, estudi de cas, o assaig monogràfic): 35%

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia fonamental:

  • Cummins, J. (2002). Lenguaje, poder y pedagogia. Madrid: Morata
  • Kincheloe, J.; Steinberg, S. (2000). Repensar el multiculturalismo. Barcelona: Octaedro.
  • Sen, A. (2009). Identitat i Violència. Barcelona: La Campana

Articles i altres documents:

  • Claverías, J. & Gómez. J. (2003). Why Romà do not like Mainstream schools. Harvard Educational Review, 73(4), 559-590.
  • Compton-Lilly, C. (2009). Research Directions: Listening to Families over Time: Seven Lessons Learnerd about Literacy in Families. Language Arts, 86(6), 449-457. [no disponible on-line]
  • Cummins, J. (2001) Qué sabemos de la educación bilingüe? Perspectivas psicolinguísticas y sociológicas. Revista de Educación, 326, 37-61.
  • Delpit, L. (2006). Lessons from teachers. Journal of Teacher Education, 57 (3),  220-231. Doi: https://doi.org/10.1177/0022487105285966
  • Departament Gral. d’Afers religiosos (2014). El mapa de les minories religioses a Catalunya.  Informe d’actualització sobre les confessions minoritàries a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Garreta, Jordi (2014) La interculturalidad en el sistema educativo, logros y retos. Gazeta de Antropología, 2014, 30 (2), artículo 03 · http://hdl.handle.net/10481/33422
  • Informal meeting of European Union education ministers  (2015). Declaration on Promoting citizenship and the common values of freedom, tolerance and non-discrimination through education. Paris, 17 March 2015 [Coneguda com la Declaració de París] Disponible a: http://ec.europa.eu/education/news/2015/documents/citizenship-education-declaration_en.pdf
  • Kermani, N. (2016). Amor y muerte en Siria. Discurs en motiu del Premi de la Pau dels Llibrers a Frankfurt. http://www.lavanguardia.com/cultura/20151128/30442630779/jacques-mourad-siria-navid-kermani.html
  • Luis C. Moll & Miguel Del Río (2007) Igualdad, calidad y compromiso en educación: Entrevista a Luis C. Moll. Cultura y Educación, 19:4, 347-364, DOI: 10.1174/113564007783237742
  • Macías, F. & Redondo, G. (2012). Pueblo gitano, genero y educación. Investigar para excluir o investigar para transformar. International Journal of Sociology of Education, 1(1),  71-92. Doi: http://dx.doi.org/10.4471/rise.2012.04
  • Martínez, A. Padrós, M. (2012). Actuaciones educativas para la convivència en centros con alumnado inmigrante. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 26(1), 133 – 144.
  • Mayoral, D., Molina, F. y Samper, L. (2012). ¿Islamofobia o currículo nulo? La representación del islam, las culturas musulmanas y los inmigrantes musulmanes en los libros de texto de Cataluña. Revista de Eduación, 357, 257-279
  • Oller, J.  (2014) Empowering immigrant women through bilingual fairy tales: linking family and school literacy practices / Empoderar mujeres inmigrantes a través de los cuentos bilingües: trazando puentes entre las prácticas de alfabetización en la familia y la escuela, Cultura y Educación, 26:1, 203-210, DOI: 10.1080/11356405.2014.908669. http://www-tandfonline-com.sire.ub.edu/doi/full/10.1080/11356405.2014.908669?scroll=top
  • Serradell, O, & Munté, A. (2010). Dialogicidad y poder en el discurso racista y antirracista. Revista signos, 43(Supl. 2), 334-362. Doi: 10.4067/S0718-09342010000400006