Estratègies de prevenció i suport en les dificultats d’aprenentatge de les nocions matemàtiques

Nombre de crèdits

3 crèdits ECTS

Titulació

Màster en Educació Inclusiva
Curs Dificultats d’Aprenentatge

Llengua d’impartició

Català

Professorat

Josep M. Serra-Grabulosa



Descripció

L’assignatura pretén donar a conèixer els mecanismes de detecció precoç de les dificultats matemàtiques, les eines per al seu diagnòstic i la intervenció. Per dur a terme aquesta tasca, s’explica el desenvolupament de la funció numèrica i de magnitud al llarg de la infància, relacionant aquesta capacitat amb el seu substrat neural, en població amb i sense dificultats matemàtiques. Per altra banda, es descriuen amb exemples pràctics com es detecten les dificultats matemàtiques i com s’intervenen.

Objectius

  • Conèixer com es desenvolupa la capacitat numèrica al llarg de la infància
  • Saber identificar els factors de risc de les dificultats matemàtiques i la discalcúlia coneixent-ne els criteris diagnòstics
  • Saber interpretar informes clínics de diagnòstic de discalcúlia
  • Utilitzar estratègies de suport per a la superació de les dificultats matemàtiques i la discalcúlia i per orientar el professorat tutor/a de l’alumne que les presenta

Competències Transversals

  • Compromís ètic:
    • Capacitat crítica i autocrítica
    • Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques
  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat:
    • Capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels sabers en la pràctica
    • Capacitat de prendre decisions i d’adaptació a les noves situacions
  • Treball en equip:
    • Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú
  • Capacitat comunicativa:
    • Capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina
    • Capacitat de cercar, usar i integrar la informació

Competències Específiques

  • Capacitat d’identificar factors de risc per les dificultats matemàtiques
  • Capacitat de fer una cerca de la bibliografia i la informació més rellevant relacionada amb les dificultats matemàtiques i la discalcúlia
  • Habilitat per planificar intervencions per les dificultats matemàtiques
  • Capacitat per interpretar resultats d’avaluacions cognitives per valorar les dificultats matemàtiques

Continguts

  • Al cervell li agraden els números
  • L’avaluació del processament numèric i el càlcul
  • De la dificultat matemàtica a la discalcúlia
  • Característiques de la discalcúlia: factors de risc, definició i criteris diagnòstics, prevalença i etiologia, bases neurals de la discalcúlia
  • La metodologia RTI (response-to-intervention)

Metodologia

Per assolir les competències esmentades es combinaran diferents tipus d’activitats, amb predomini de les que impliquen l’’portació directa dels i les estudiants. Fonamentalment:

  • Exposicions i debat sobre els diferents continguts de l’assignatura
  • Activitats d’aula: exercicis d’aplicació i anàlisi d’informes
  • Propostes d’intervenció de les dificultats matemàtiques

A banda d’aquestes activitats d’aula, cada estudiant haurà de:

  • Fer una anàlisi/ressenya d’un article d’investigació
  • Redactar les conclusions d’un informe d’avaluació cognitiva i fer una proposta d’intervenció

Avaluació

L’avaluació té com a objectiu constatar l’assoliment de les competències indicades, especialment les específiques. La ponderació de les tasques/activitats sotmeses a l’avaluació, que té un caràcter continuat, és la que segueix:

Participació i aportacions al grup20%
Activitats/tasques del curs20%
Ressenya de l’article de recerca20%
Redacció conclusions informe avaluació i proposta d’intervenció40%

Bibliografia

  • Butterworth, B.; Varma, S.; Laurillard, D. (2011). Dyscalculia: from brain to education. Science, 332, p. 1024.
  • Cohen Kadosh, R.; Bahrami, B.; Walsh, V.; Butterworth, B.; Popescu, T.; Price, C.J. (2011). Specialization in the human brain: the case of numbers. Frontiers in Human Neurosciences, 5, p. 62.
  • Kucian, K.; Grond, U.; Rotzer, S.; Henzi, B.; Schönmann, C.; Plangger, F. et al. (2011). Mental number line training in children with developmental dyscalculia. Neuroimage, 57, p. 782–795.
  • Kucian, K.; von Aster, M. (2015). Developmental dyscalculia. European Journal of Pediatrics, 174 (1), p. 1-13. DOI: 10.1007/s00431-014-2455-7.
  • Peters, L.; De Smedt, B. (2018). Arithmetic in the developing brain: A review of brain imaging studies. Developmental Cognitive Neuroscience, 30, p. 265-279. DOI: 10.1016/j.dcn.2017.05.002.
  • Räsänen, P.; Salminen, J.; Wilson, A.J.; Aunio, P.; Dehaene, S. (2009). Computer-assisted intervention for children with low numeracy skills. Cognit Dev, 24, p. 450–472.
  • Serra-Grabulosa, J.M. (2013). Bases cerebrales del procesamiento numérico y el cálculo. Dins de: Redolar, D. (ed.) Neurociencia cognitiva. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
  • Serra-Grabulosa, J.M.; Sanguinetti, A. (2015). Discalculia: cuando 2 + 2 no son 4. Dins de: Arnedo, M.; Bembibre, J.; Montes, A.; Triviño, M. (eds.). Neuropsicología infantil a través de casos clínicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
  • Shalev, R.S. (2004). Developmental dyscalculia. Journal of Child Neurology, 19, p. 765-771.
  • von Aster, M.G.; Shalev, R.S. (2007). Number development and developmental dyscalculia. Developmental Medicine and Child Neurology, 49 (11), p. 868-873.
  • Wilson, A.J.; Dehaene, S.; Pinel, P.; Revkin, S.K.; Cohen, L.; Cohen, D. (2006a). Principles underlying the design of “The Number Race”, an adaptive computer game for remediation of dyscalculia. Behavioral and Brain Functions, 2, p. 19.
  • Wilson, A.J.; Revkin, S.K.; Cohen, D.; Cohen, L.; Dehaene, S. (2006b). An open trial assessment of “The Number Race”, an adaptive computer game for remediation of dyscalculia. Behavioral and Brain Functions, 2, p. 20. DOI: 10.1186/1744-9081-2-20.

Pàgines web recomanades