L’actualitat polìtica ha d’entrar a les aules, però amb algunes condicions. Entrevista a Joan Manuel del Pozo

Joan Manuel del Pozo: “El comportament d’un docent és tan important o més que les seves paraules”

L’escola no pot quedar al marge dels conflictes socials del seu temps. No ho ha fet aquests dies, després d’un 1-O que ha marcat molts centres pels desallotjaments per la força de la policia. Tampoc no ho va fer a principis de setembre, commoguda pels atemptats terroristes comesos per uns joves que feia massa poc que havien passat per una aula. Deixar que l’actualitat penetri a classe no significa obrir la porta a l’adoctrinament. Així ho veu Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia Antiga i Ètica de la Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) –on excerceix també com a Síndic–, que defensa que és desitjable que les inquietuds que preocupen els joves tinguin cabuda a les aules, sempre que els docents les gestionin des de valors democràctics i de convivència.

En aquesta entrevista, del Pozo, que va ser conseller d’Educació i Universitats durant el tripartit (2006), desgrana com poden els centres potenciar el pensament crític entre els seus alumnes i reflexiona sobre quin és el paper de les Humanitats en l’educació del segle XXI. També fa balanç de la integració escolar de la immigració a Catalunya, un procés que va viure com a regidor d’Educació pel PSC a Girona. Vinculat a això, li preguntem també sobre Ripoll, ciutat on va créixer i on va començar a exercir com a docent, concretament a l’institut Abat Oliba, per on dècades després van passar alguns dels joves que van planejar l’atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils.

Entrevista a Joan Manuel del Pozo. Girona. /Carles Palacio

Com es fomenta el pensament crític a classe?

S’ha de practicar. Una aula ha de ser fonamentalment una comunitat de diàleg, on el docent té el paper de promotor i on tothom hi és convidat a intervenir, a intercanviar paraules d’acord amb els principis del pensament crític, que són quatre: que els criteris interpretatius són més importants que les dades informatives (aprendre a donar valor a les coses), que tota cosa humana és filla d’un procés (es valora que la realitat és un present continu), que tot fet humà té un context (cal mirar què hi ha al voltant) i, per últim, hi ha d’haver una disposició metòdica i autocorrectiva, és a dir, que només pots avançar si t’estàs permanentment pregunta si el que fas està bé.

Per aconseguir això sembla que es necessiti un ritme més lent del que porta l’escola avui.

Estem en una societat que ha embogit amb la possibilitat de fer moltes coses a la vegada. Es perd l’espessor del temps, la durada, i una certa capacitat reflexiva sobre la pròpia experiència. Per construir l’experiència has de tenir capacitat de pensar-la críticament.

LLEGIR L’ENTREVISTA SENCERA…