Escoles de segona oportunitat: una solució d’emergència.

Que no ens faci oblidar que la rel del problema ve des d’infantil a secundària, i que té el seu origen en les desigualtats socials!

El Llindar

Que un de cada cinc joves catalans (18%) hagin abandonat els estudis –percentatge sense comparació a Europa (11%)– no és casual. Molts d’ells acumulen anys de suspensos i frustració en escoles i instituts. I entre els que aconsegueixen el títol de l’ESO, alguns acaben perdent-se en itineraris de formació on no compten amb ningú que els orienti i els acompanyi. Que els pregunti què necessiten. Així s’expressen els qui tenen la sort d’anar a parar en alguna Escola de Segona Oportunitat (E2O), centres d’accés gratuït pensats per fer recuperar les ganes d’aprendre als joves i oferir-los, de manera gairebé personalitzada, propostes de formació professional.

El Llindar

Aquests centres, que en la seva majoria són fundacions, es van agrupar ara fa un any dins la Xarxa Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat, impulsada per sis escoles i que compta ja amb 22. “Treballem amb els joves un a un, intentant respondre al que necessiten, amb l’objectiu que reprenguin les ganes de formar-se i tornin a entrar al sistema”, exposa José María Usón, director de l’associació i del centre de la Fundació Federico Ozanam de Saragossa. “Molts d’aquests nois i noies estan en situacions de vulnerabilitat a casa, i el que els cal és solucionar coses de l’habitatge, o aprendre a gestionar el temps i les emocions, abans de posar-se a fer lampisteria o perruqueria”, detalla Usón.

LLEGIR MÉS