IV Jornadas de Actualización

por | Actividad promovida por el Máster, Jornadas

Amb l’assistència de prop de 100 persones, el dimarts 3 de març es va celebrar la primera sessió de les IV Jornades d’Actualització 2020 a la Sala d’Actes del Palau de les Heures, Campus Mundet.

Públic de platea

El professor i director del Màster, Ignasi Puigdellívol, va donar la benvinguda als assistents i recordà la finalitat de les Jornades, de no perdre el contacte amb els exestudiants del Màster, oferint-los activitats d’actualització i de connectar també amb la comunitat educativa. Destacà la varietat de procedècies dels assitents i la riquesa que això suposa per a les jornades.

Vista de la platea i del primer pis

Indicà que el que les Jornades d’enguany se centrin en el suport en l’escola inclusiva respon a que considerem en bona mesura superats i poc útils els debats sobre escola especial / escola ordinària; que avui està admès que la inclusió és el futur de l’educació, però que el que ara cal és que els professionals, junt amb les famílies i amb el màxim de realisme i ambició, ens plantegem el «com» en fem una realitat, ja que el camí cap a la inclusió requerirà esforços a tots nivells.

Imma Reguant. Sub-directora General d'Educació Inclusiva

A continuació presentà la Sra. Imma Reguant, Subdirectora General d’Educació Inclusiva del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya qui, d’una manera molt sintètica es referí al projecte que la Generalitat presenta, en una perspectiva de sistema que va fins i tot més enllà del propi sistema educatiu, fent referència a la xarxa de serveis necessaris i posant èmfasi en el paper del suportt, entès com una perspectiva que ha d’adoptar tot centre educatiu, que va en benefici de tots els nens i nenes i que compren des de les mesures universals, que afecten tothom, fins a les intensives per aquelles persones amb majors necessitats de suport.

Intervenció Imma Reguant

La primera sessió de les Jornades s’aprofità per presentar el llibre «Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva. Una visión interactiva y comunitària» publicat recentment per l’Editorial Graó, del que en són editors el mateix Ignasi Puigdellívol, Cristina Petreñas, Belinda Siles i Andrea Jardí. En breus intervencions de 5 minuts les coautores i autors del llibre presntaren les idees clau dels corresponents capítols, tots ells adreçats a dibuixar el paper del suport educatiu en l’escola inclusiva. El professor Puigdellívol, després de destacar que el llibre és fruit del treball dut a terme amb un ampli grup de mestres de diferents escoles catalanes inclusives i professorat i doctorands de les Universtats de Barcelona i de Lleida. Després va presentar el primer capítol dedicat a la «Evolució i sentit del suport educatiu: la funció del suport en l’escola inclusiva», elaborat conjuntament amb la professora Cristina Petreñas.

Gabriela Gómez. Principales funciones del MAAD

A continuació, la professora Dorys Sabando va presentar el segon capítol que aborda «L’organització del suport com a tasca compartida», elaborat conjuntament amb la professora Andrea Jardí. Després va ser la professora Gabriela Gómez Zepeda qui presentà el tercer capítol, adreçat a la «Formació del professorat. Funcions dels i les mestres de suport i atenció a la diversitat» elaborat conjuntament amb Puigdellívol.

Gabriela Gómez. Formación inclusiva el profesorado
Intervenció d'Andrea Jardí

En acabat, la professora Andrea Jardí va presentar el capítol 4, elaborat conjuntament amb la professora Belinda Siles, on es plantegen «Estratègies de suport com a enriquiment de les interaccions i de l’activitat de l’aula», ressaltant la importància de les interaccions en el suport educatiu, aspecte que tradicionalment no s’ha tingut en compte degut a la tendència de separar els infants amb dificultats, precisament per «oferir-los suport».

Intervenció de Cristina Petreñas

El capítol «El món a les aules: la inclusió educatia en aules multilingües i multiculturals» el va presentar la professora de la UdL Cristina Petreñas, un capítol elaborat conjuntament amb Clara Sansó i Lídia Rodríguez. El suport a la inclusió passa avui ineludiblement per la reflexió sobre com fer de les nostres aules, cada vegada més multiculturals i multilingües, un espai no només d’acollida i cohesió social, sinó també de superació de les desigualtats.

Intervenció de Belinda Siles

Després la professora Belinda Siles presentà el capítol «Acceleració de l’aprenentatge per a combatre les desigualtats«, redactat conjuntament amb Puigdellívol, plantejant les limitacions dels models adaptatius i apostant per un model de suport que tendeixi a l’acceleració de l’aprenentatge, no centrat en les limitacions ni el retard de l’alumne sinó en el que li correspondria per l’edat i desenvolupament, el que implica cercar els mitjans que accelerin el seu aprenentatge. Posà com expemple, un àmbit de la seva expertesa: les tertúlies literàries i l’efecte del diàleg que promouen en l’estímol de la lectura fins i tot amb els alumnes que encara no n’han assolit la mecànica.

Intervenció d'Efren Carbonell

Intervingué a continuació el professor Efren Carbonell per presentar el capítol «Reduir la discapacitat a través de l’acció educativa: les limitacions no incapaciten» elaborat conjuntament amb el professor Puigdellívol.

Destacà el caràcter social de la discapacitat i la importància de l’acció educativa, que inclou el suport, en la reducció de la discapacitat o, per dir-ho d’una altra manera, els efectes del dèficit i de la resta de condicionants socials en el desenvolupament de les capacitats de la persona. Aportà també l’experiència del treball inclusiu i comunitari amb infants amb greus limitacions intel·lectuals.

Intervenció de Marta López

Dues intervencions més tancaven aquesta part de la sessió. La presentació feta per la professora Marta López Costa del capítol elaborat conjuntametn amb la professora Núria Paret «Les TIC i el suport a la interació i als aprenentatges a l’aula», destacant al mateix temps els diferents tipus d’aportació que poden fer les TIC al suport educatiu, i la importància que la tecnologia estigui supeditada als plantejamets educatius de qui la utillitza. La importància doncs que no es vegi la tecnologia com a «solució miraculosa» sinó que es contempli el seu ús estretament imbrincat amb els plantejaments educatius. Això sí, els educadors hem de perdre la por a la tecnologia per a no desaprofitar les importants ajudes que poden proporcionar a la tasca de suport.

I va concloure aquesta exposició la professora Cristina Petreñas, presentant el capítol elaborat conjuntament amb la professora Elena Cano «L’avaluació de l’aprenentatge a l’escola inclusiva: dilemes entorn de com avaluar l’alumnat més vulnerable«. Va posar sobre la taula el complex tema de l’avaluació: la importància del seu caràcter formatiu; de la seva comunicació entre els agents implicats; de la seva contribució a la constatació de l’eficàcia del suport; i de la seva funció com a estímol per a la millora, tant per l’alumnat com pels mestres i la resta de professionals implicats.

Intervenció Ignasi Puigdellívol

La sessió va acabar amb un debat entre els assistents a l’entorn de les múltiples temàtiqes presentades i on es van plantejar també reflexions sobre la viabililtat futura de la inclusió i el propi concepte, de vegades no prou coincident entre els professionals.

Es va posara també de manifest la importància dels recursos, l’expectativa sobre el finançament del decret, que enguany sembla possible i també la necessitat d’optimitzar els recursos ja existents. Recordem que la segona sessió tindrà lloc la mateixa hora i lloc el proper dimarts 24 de març, i que encara  hi ha algunes places disponibles.

Aplaudiments del públic