Davant la pregunta d’un alumne: no em puc inhibir!

L’1-O entra a les aules: “Com a docent no puc inhibir-me davant la pregunta d’un alumne”

El referéndum de l’1-O és també un repte pedagògic per a molts docents. Alguns d’ells es pregunten com abordar una qüestió política que no deixa indiferents als seus alumnes

Pau Rodríguez

El debat al voltant del referèndum ha arribat a les aules catalanes. Més enllà dels advertiments de la Fiscalia i de les cartes del Govern als directors d’escoles, més enllà de les vagues estudiantils, de l’activisme de la comunitat educativa per obrir els col·legis o dels avisos de la Fiscalia de Menors, l’1-O és també un repte pedagògic per a molts docents. Alguns d’ells es pregunten com abordar una qüestió política que no deixa indiferents als seus alumnes.

El 21 de setembre, un dia després que la Guàrdia Civil detingués diversos alts càrrecs del Govern pel referèndum, Pau Farràs, professor de Filosofia, Història i Religió a l’institut Infant Jesús, va empaperar la classe de quart de l’ESO amb articles i informacions dels diaris de tot l’espectre mediàtic. Per Farràs és molt senzill: l’actualitat és la seva millor matèria primera amb què ensenyar Història als seus alumnes, ja sigui amb els atemptats a La Rambla, amb la crisi dels refugiats, amb l’escalada verbal entre Trump i Kim Jong Un… O amb el referèndum de l’1-O.

“Que entenguin que persones intel·ligents poden opinar de formes oposades en dos mitjans diferents és una bona forma que vegin què és la pluralitat”, exposa Farràs, en referència a l’exercici que va proposar als seus alumnes. Al llarg de la classe van estar analitzant els textos i resolent els dubtes dels joves: des de què és l’article 155 de la Constitució fins al significat d’un habeas corpus.Al final, cadascun d’ells va escriure la seva opinió sobre els fets. “Lògicament, hi havia de tot, des dels que deien que calia votar fins als que deien que l’important és la llei”.

A més de fomentar el debat, els professors consultats consideren que la principal aportació del sistema educatiu davant aquests esdeveniments pot ser la de mostrar als joves que la realitat es pot analitzar des de múltiples perspectives. Així ho defensa Jordi Mir, professor d’Humanitats a la UPF i especialitzat en Filosofia i Ètica. “El meu objectiu principal a classe és que tinguin més eines per pensar sobre una realitat; la meva posició com a docent no importa, i m’atreviria a dir que la dels estudiants tampoc ha d’importar tant, perquè el que ens toca fer és oferir-los continguts i coneixements perquè aprenguin a fer anàlisis més enllà de les seves posicions”, sosté aquest professor.

Segons Mir, la funció educativa ha d’anar a l’arrel del conflicte i dels conceptes que circulen en el món mediàtic. Analitzar a classe per què els diferents actors prenen les seves decisions –en aquest cas, impulsar l’1-O o oposar-s’hi– o aprofundir aquests dies en les idees de democràcia o legalitatpoden ser un bon exercici. Almenys així ho ha plantejat ell als seus estudiants.

LLEGIR MÉS…