Arxiu de la categoria: General

Nou article del professor Efren Carbonell al Diari de l’Educació

Bones pràctiques educatives, en fase REM

En el tercer any d’aplicació del decret d’escola inclusiva ja no es deriven alumnes de P3 als centres d’educació especial, s’han eliminat les escolaritzacions compartides, els EAP donen suport per la inclusió als professionals i les famílies, al voltant de 1.600 antics alumnes de centres d’educació especial han passat a la ordinària… Bon dia!

Aquest és d’aquells articles que dona bo d’escriure abans d’anar a dormir.

Adolescennnt dormint en una boira…

I és una constatació que en el tercer curs d’aplicació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i després de l’últim Informe del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat distribuït l’estiu del 2017, hi ha canvis molt significatius en el procés de construcció d’una escola on no es violin els drets de cap alumne.

Els indicadors més rellevants identificats i quantificats que ho avalen —tot i que podria haver-n’hi d’altres de més subjectius— són els següents:

1) Els professionals dels 86 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), formats en atenció educativa per atendre la població infantil fins que compleixin sis anys de manera personalitzada, orienten les famílies, en un 97%, cap a escoles bressol ordinàries.

2) Els 79 equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), creats fa trenta-nou anys i consolidats l’any 1985, coincidint amb el traspàs de competències, desenvolupen la tasca de donar suport al professorat i als centres educatius amb relació a la inclusió dels alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies, en els nivells d’infantil, primària i secundària

  • 2.1. En estreta coordinació amb el Servei Educatiu de Zona (SEZ) s’ha verificat la influència que estan tenint els EAP a l’hora de definir clarament la inclusió i els seus objectius específics en cada nivell educatiu, deixant clar que és un dret i que la denegació d’ajustos raonables constitueix una discriminació.
  • 2.2. Estan, també, afavorint l’acord i reconeixement de les famílies, i la derivació de l’alumnat cap a centres educatius ordinaris, donant-los el suport necessari per endegar processos d’innovació estratègica i metodològica. Sense anar més lluny, el curs 2019/2020 s’inverteix la tendència i no s’ha derivat cap alumne a centres d’educació especial en l’etapa infantil i al primer cicle de primària.
  • 2.3. Es  preveu que el curs 2020/2021 ja es vagi consolidant a tota la primària. Es valoren com a molt positius els esforços que s’estan fent als instituts de secundària per tal de consolidar aquesta mirada inclusiva i el retorn extraordinàriament positiu a la comunitat educativa en general.

3) Al llarg d’aquests tres cursos, amb l’ajut de la inspecció educativa, dels serveis territorials de cada zona i del Consorci d’Educació de Barcelona, s’han eliminat les escolaritzacions anomenades «compartides», i en les poques que encara es duen a terme, l’alumne acaba a temps complet a l’escola ordinària de la seva zona. Es va avançant progressivament cap a la implantació de l’Agenda 2030.

4) Tal com preveia el Decret 150/2017, s’estima que el curs 2019/2020 1.600 alumnes matriculats en centres d’educació especial d’infantil, primària i secundària s’hauran assignat a centres educatius ordinaris. A aquest efecte Catalunya ja té quaranta centres d’educació especial proveïdors de recursos (CEEPSIR). Es preveu convocar un nou concurs públic per arribar a la cinquantena. Transformar les escoles especialitzades en centres de recursos es valora com una peça clau per transferir coneixement a la xarxa de suports i garantir no només la innovació sinó també l’equitat del nostre sistema educatiu. Aquest fet ajuda a superar la falsa dicotomia entre escoles especials i ordinàries; hi som tots i ningú és sobrer per construir una nova escola que respongui a les singularitats de l’alumnat i reconegui la potencialitat de cada persona per aprendre.

5) Finalment, la conversió de les antigues USEE ha evolucionat de forma innovadora cap a uns equips humans de Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva (SIEI), molt preparats i que trenquen la segregació interna que podien representar les unitats «a banda» dins les escoles. Cap alumne té assignada una aula especial —o, com diuen en altres indrets, «aules estables» o «CyL». Seria paradoxal que els alumnes que abans titllàvem d’Educació Especial, després de les UEE, i més recentment de les USEE, ara encara els estigmatitzéssim com «els de la SIEI»!!! L’etiquetatge i la sobrediagnosi són pràctiques que es van erradicant a casa nostra.

6) En aquest reguitzell d’avenços, el 65% de centres educatius tenen dins les seves AFA una comissió d’escola inclusiva que vetlla per una cultura de respecte i dignitat envers tot l’alumnat, en un clima d’equitat i respecte sense excepcions, entenent la inclusió com un dret i no només com un privilegi.

7) Gràcies a l’increment de 0,5 punts anuals de la despesa pública en Educació sobre el PIB, el Departament d’Educació —en estreta coordinació amb les universitats— ha esbossat una allau de plans de formació anomenats «Escoles per a Tothom», prenent el DUA-AC (disseny universal i aprenentatge cooperatiu) els PI (plans individualitzats) i l’índex per a la inclusió com a eixos vertebradors. L’avaluació de l’impacte d’aquests plans en la capacitat i preparació de l’escola per donar una resposta educativa de qualitat a tot l’alumnat es fa bianualment. El darrer informe del Síndic de Greuges al Parlament confirma aquesta tendència a l’eficiència en la resposta a alumnat amb NESE.

8) El curs 2018/2019 el Departament d’Educació, en col·laboració amb les principals associacions de mestres i federacions de famílies, edità un petit document molt útil i esclaridor que, amb el títol d’El repte de l’escola inclusiva donava eines a les famílies i professionals en conceptes com drets, igualtat d’oportunitats, importància de centrar-se en les fortaleses i capacitats dels alumnes, adequada planificació dels suports, la mirada inclusiva dels docents, principis organitzatius i metodològics, recursos existents que promouen l’escola inclusiva. Aquest document ha permès que les famílies i tota la comunitat educativa tinguin clar que anar a l’escola ordinària és un DRET que afavoreix les competències de tot l’alumnat, no només del que presenta NESE.

…señoras y señores, me alegro…

Bon dia, són les set…

Desperta, Catalunya…

Benvinguts al món…

IV Jornades d’Actualització

Amb l’assistència de prop de 100 persones, el dimarts 3 de febrer esl van celebrar les IV Jornades d’Actualització 2020 a la Sala d’Actes del Palau de les Heures, Campus Mundet.

El professor i director del Màster, Ignasi Puigdellívol, va donar la benvinguda als assistents i recordà la finalitat de les Jornades, de no perdre el contacte amb els exestudiants del Màster, oferint-los activiatats d’actualitzaió i de connectar també amb la comunitat educativa. Destacà la varietat de procedècies dels assitents i la riquesa que això suposa per a les jornades.

Indicà que el que les Jornades d’enguany se centrin en el suport en l’escola inclusiva respon a que considerem en bona mesura superats i poc útils els debats sobre escola especial / escola ordinària; que avui està admès que la inclusió és el futur de l’educació, però que el que ara cal és que els professionals, junt amb les famílies i amb el màxim de realisme i ambició, ens plantegem el “com” en fem una realitat, ja que el camí cap a la inclusió requerirà esforços a tots nivells.

A continuació presentà la Sra. Imma Reguant, Subdirectora General d’Educació Inclusiva del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya qui, d’una manera molt sintètica es referí al projecte que la Generalitat presenta, en una perspectiva de sistema que va fins i tot més enllà del propi sistema educatiu, fent referència a la xarxa de serveis necessaris i posant èmfasi en el paper del suportt, entès com una perspectiva que ha d’adoptar tot centre educatiu, que va en benefici de tots els nens i nenes i que compren des de les mesures universals, que afecten tothom, fins a les intensives per aquelles persones amb majors necessitats de suport.

La primera sessió de les Jornades s’aprofità per presentar el llibre “Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva. Una visión interactiva y comunitària” publicat recentment per l’Editorial Graó, del que en son editors el mateix Ignasi Puigdellívol, Cristina Petreñas, Belinda Siles i Andrea Jardí. En breus intervencions de 5 minuts les coautores i autors del llibre presntaren les idees clau dels corresponente capítols, tots ells adreçats a dibuixar el paper del suport educatiu en l’escola inclusiva. El professor Puigdellívol, després de destacar que el llibre és fruit del treball dut a terme amb un ampli grup de mestres de diferents escoles catalanes inclusives i professorat i doctorands de les Universtats de Barcelona i de Lleida. Després va presentar el primer capítol dedicat a la “Evolució i sentit del suport educatiu: la funció del suport en l’escola inclusiva”, elaborat conjuntament amb la professora Cristina Petreñas.

A continuació, la professora Dorys Sabando va presentar el segon capítol que aborda “L’organització del suport com a tasca compartida”, elaborat conjuntament amb la professora Andrea Jardí. Després va ser la professora Gabriela Gómez Zepeda qui presentà el tercer capítol, adreçat a la “Formació del professorat. Funcions dels i les mestres de suport i atenció a la diversitat” elaborat conjuntament amb Puigdellívol.

En acabat, la professora Andrea Jardí va presentar el capítol 4, elaborat conjuntament amb la professora Belinda Siles, on es plantegen “Estratègies de suport com a enriquiment de les interaccions i de l’activitat de l’aula”, ressaltant la importància de les interaccions en el suport educatiu, aspecte que tradicionalment no s’ha tingut en compte degut a la tendència de separar els infants amb dificultats, precisament per “oferir-los suport”.

El capítol “El món a les aules: la inclusió educatia en aules multilingües i multiculturals” el va presentar la professora de la UdL Cristina Petreñas, un capítol elaborat conjuntament amb Clara Sansó i Lídia Rodríguez. El suport a la inclusió passa avui ineludiblement per la reflexió sobre com fer de les nostres aules, cada vegada més multiculturals i multilingües, un espai no només d’acollida i cohesió social, sinó també de superació de les desigualtats.

Després la professora Belinda Siles presentà el capítol “Acceleració de l’aprenentatge per a combatre les desigualtats“, redactat conjuntament amb Puigdellívol, plantejant les limitacions dels models adaptatius i apostant per un model de suport que tendeixi a l’acceleració de l’aprenentatge, no centrat en les limitacions ni el retard de l’alumne sinó en el que li correspondria per l’edat i desenvolupament, el que implica cercar els mitjans que accelerin el seu aprenentatge. Posà com expemple, un àmbit de la seva expertesa: les tertúlies literàries i l’efecte del diàleg que promouen en l’estímol de la lectura fins i tot amb els alumnes que encara no n’han assolit la mecànica.

Intervingué a continuació el professor Efren Carbonell per presentar el capítol “Reduir la discapacitat a través de l’acció educativa: les limitacions no incapaciten” elaborat conjuntament amb el professor Puigdellívol.

Destacà el caràcter social de la discapacitat i la importància de l’acció educativa, que inclou el suport, en la reducció de la discapacitat o, per dir-ho d’una altra manera, els efectes del dèficit i de la resta de condicionants socials en el desenvolupament de les capacitats de la persona. Aportà també l’experiència del treball inclusiu i comunitari amb infants amb greus limitacions intel·lectuals.

Dues intervencions més tancaven aquesta part de la sessió. La presentació feta per la professora Marta López Costa del capítol elaborat conjuntametn amb la professora Núria Paret “Les TIC i el suport a la interació i als aprenentatges a l’aula”, destacant al mateix temps els diferents tipus d’aportació que poden fer les TIC al suport educatiu, i la importància que la tecnologia estigui supeditada als plantejamets educatius de qui la utillitza. La importància doncs que no es vegi la tecnologia com a “solució miraculosa” sinó que es contempli el seu ús estretament imbrincat amb els plantejaments educatius. Això sí, els educadors hem de perdre la por a la tecnologia per a no desaprofitar les importants ajudes que poden proporcionar a la tasca de suport.

I va concloure aquesta exposició la professora Cristina Petreñas, presentant el capítol elaborat conjuntament amb la professora Elena Cano “L’avaluació de l’aprenentatge a l’escola inclusiva: dilemes entorn de com avaluar l’alumnat més vulnerable“. Va posar sobre la taula el complex tema de l’avaluació: la importància del seu caràcter formatiu; de la seva comunicació entre els agents implicats; de la seva contribució a la constatació de l’eficàcia del suport; i de la seva funció com a estímol per a la millora, tant per l’alumnat com pels mestres i la resta de professionals implicats.

La sessió va acabar amb un debat entre els assistents a l’entorn de les múltiples temàtiqes presentades i on es van plantejar també reflexions sobre la viabililtat futura de la inclusió i el propi concepte, de vegades no prou coincident entre els professionals.

Es va posara també de manifest la importància dels recursos, l’expectativa sobre el finançament del decret, que enguany sembla possible i també la necessitat d’optimitzar els recursos ja existents. Recordem que la segona sessió tindrà lloc la mateixa hora i lloc el proper dimarts 24 de març, i que encara  hi ha algunes places disponibles.

Moltes gràcies a tothom els qui heu fet possible l’èxit d’aquesta primera sessió.

Projecte SHIFT (School Harnesing Inclusive Facilitator Tecnology)

El professor i la professora del Màster Ignasi Puigdellivol i Andrea Jardí particien en el projecte de recerca Erasmus + “L’aprofitament dels facilitadors tecnològics per a la inclusió a l’escola”.

El projecte el lidera Marsia Ellina Antoniou, de IL3 (UB) i compta amb la participació de l’Abbo Academy, de Finlàndia; la University of Nicòsia, Xipre; la UB i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els seus principals objectius hi ha el d’identificar la transferència real de la formació en tecnologies dels/les mestres i professionals a la realitat de l’aula, amb una atenció especial a com es pot utilitzar en la millora de les práctiques educatives inclusives i, molt especialment, en la superació  de l’abandonament escolar primerenc. El projecte s’allargarà durant 36 mesos i anirem informant dels passos que es vagin fent en aqusest període.

ENLLAÇ AL VIDEO DE LA PRIMERA REUNIÓ DELS PARTNERS

ACCÉS AL BLOG DEL PROJECTE

Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva

La Editorial Graó acaba de publicar el libro

“ESTRATEGIAS DE APOYO EN LA ESCUELA INCLUSIVA. Una visión interactiva y comunitaria”.

Se trata de un estudio amplio y detallado de la función del apoyo educativo en los centros educativos comprometidos con la educación inclusiva que, como indica el título, se fundamenta en una visión interactiva de la educación, como fenómeno que se da gracias a las relaciones (interacciones) entre todos sus protagonistas, lo que implica también al apoyo educativo, que no debe reducir estas interacciones, sino aproveharlas. Por otro lado el sentido de comunidad que implica a todos los agentes dentro del centro educativo, pero también los externos, resulta fundamental para esta perspsectiva del apoyo. Los especialistas obviamente tienen su papel, pero el apoyo más eficaz es el que cuenta con una red formada por los diferentes agentes que se vinculan con el estudiante.

El texto ha sido elaborado por un equipo de especialistas, tanto en la teoría como en la práctica del apoyo educativo inclusivo que van desarrollando los temas que constituyen una propuesta por un apoyo inclusivo, utilizando numerosos ejemplos extraidos de la práctica educativa. Este equipo ha sido coordinado por los editores/as del texto, tres de ellos profesores del màster: Ignasi Puigdellívol (director del máster), Cristina Petreñas (profesora i coordinadora del TFM) y Andrea Jardí (profesora). El equipo de edición lo completa Belinda Siles, hasta recientemente directora de la Escuela El Rocío (Sant Vicenç dels Horts)  y miembro de CRP del Prat de Llobregat.

Otras profesoras y profesores de máster han trabajado en los capítulos del libro. Concretamente el profesor Efren Carbonell y las profesoras Gabriela Gómez-Zepeda, Marta López Costa, Dorys Sabando y Clara Samsó. Pero más allá de los autores directos, el texto debe mucho al Grupo de trabajo sobre Apoyo a la Escuela Inclusiva formado por universitarios  y maestros y maestras de diferentes escuelas inclusivas de Cataluña. El grupo viene trabajando y publicando en revistas científicas y de divulgación educativa ininterrumpidamente dede el curso 2010-2011. Muchas de las ideas y ejemplos prácicos que figuran en el libro se deben a sus aportaciones. En el texto figura pues nuestro agradecimiento a cada una de ellas.En el libro se abordan desde la definición del concepto de apoyo  y la evolución que ha tenido hasta llegar a la inclusión, hasta el papel de la evaluación del progreso del alumnado, especialmente el que afrona mayores dificultades, pasando por los aspectos organizativos del apoyo y la participación de las familias; las exigencias de la inclusión a la formación del profesorado y del profesorado especialista; el enriquecimiento de las interacciones mediante el apoyo y el establecimiento de la codocencia; el abordaje del multiculturalismo y el multilingüismo en las aulass; la aceleración del aprendizaje como cambio radical en las concepciones tradicionales del apoyo y para combatir las desigualdades; y la perspectiva social de la discapacidad como un hecho dinámico en el que que la educación y el apoyo educativo  tienen un papel fundamental por su potencial para la reducción de la discapacidad. Todo ello sin olvidar la indispensable referencia al papel de las tecnologías, precisamente para potenciar las interacciones y el aprendizaje en el aula.

Esperamos que el libro contribuya a la reflexión y formación de sus lectoras y lectores y, sobre todo, a incrementar la calidad de la educación inclusiva desde una nueva visión del apoyo.

ACCESO AL LIBRO EN EL WEB DE GRAÓ

Every child matters: What principals need to effectively lead inclusive schools

As a former elementary and secondary school teacher and school administrator, I am aware of the lived realities of teaching students with special education needs in inclusive classrooms.

Canadians continue to grapple with what it means to be an inclusive society. Despite a general trend to inclusive education in provinces across Canada, policies and services are inconsistent.

Inclusive education is quality education that aims at the full participation of all learners with a belief that all students can make valued contributions to classrooms and schools.

Recent education announcements by the Ontario government, for example, are emblematic of challenging contexts both for families and school communities.

Decisions such as increasing class size, changing the funding model for children with autismand potentially changing the full-day kindergarten framework could dramatically affect students with special education needs in inclusive schools.

Reports of escalating classroom violence have drawn widespread media attention, as have accounts that students with special education needs are being asked to stay home from school.

In Newfoundland, the Advocate for Children and Youth released a January 2019 report on chronic student absenteeism within the province. The report found that factors such as learning disabilities, mental health issues, behavioural issues and developmental delays contributed to absenteeism.

In 2018, Inclusion Alberta reported that 53 per cent of children with disabilities had been secluded or restrained at school. The same year, Inclusion B.C. reported that many students with special education needs are still being negatively affected by inappropriate and outdated teaching practices.

Prior to this in British Columbia, two legal cases exemplified how contested and precarious inclusive education is in Canadian schools.

In 2016, the Supreme Court of Canada ruled in favour of the B.C. Teachers’ Federation and against the province with regard to limiting class size and composition.

In 2012, the Court also affirmed the legal right of students with learning disabilities to receive adequate special education supports in schools in what became known as the Moore case. At the centre of this case was student Jeffrey Moore and his father.

New Brunswick has provided a model of inclusive education that has served as an examplefor other contexts, most recently Ireland.

As a former elementary and secondary school teacher and school administrator, I am aware of the lived realities of teaching students with special education needs in inclusive classrooms.

Many teachers experience having classes with 25 or 30 students, sometimes with combined grades. Such a scenario could include teaching two grades of curricula, plus teaching multiple students with individual education plans, who may require accommodations, support staff and specialized equipment.

Leadership and inclusion

The realistic challenges inherent in this worthy ideal in pursuit of human dignity and belonging are lived out every day in schools. Students, teachers, support staff and principals are in many ways at the forefront of inclusion in society at large.

Yet one area that has been lacking has been an informed understanding of what kinds of support principals need as they provide leadership for inclusive schools.

Our research team, made up of members of the Canadian Research Centre on Inclusive Education, recently completed a study on this topic.

We collected data from 285 principals and vice-principals about their experiences in inclusive schools — that means schools practising the full participation of all learners, as defined by the Council of Ministers of Education Canada.

We asked principals from British Columbia, Alberta, Ontario, Quebec, New Brunswick and Newfoundland to consider the ways in which they support students with special education needs in inclusive schools. The participants were from elementary and secondary schools, in both English and French language school systems, in urban and rural areas.

TO READ MORE…

¿Ser superdotado es incompatible con ser feliz? El lenguaje crea realidad. El pesimismo ante las altas capacidades puede generar mucha angustia en los niños y en sus familias

De cómo hablemos de algo, de cómo lo expresemos va a depender la interiorización que hagamos de ello y nuestra visión que, además, tenderá a generalizarse a todo lo que pueda estar relacionado.

No son los hechos los que generan las emociones, sino la interpretación que hacemos de ellos. Estas son dos máximas en psicología que no deberíamos olvidar nunca. De cómo hablemos de algo, de cómo lo expresemos va a depender la interiorización que hagamos de ello y nuestra visión que, además, tenderá a generalizarse a todo lo que pueda estar relacionado.

Una misma circunstancia o hecho produce emociones diferentes según la persona, por lo que la reacción emocional dependerá de la interpretación que hagamos del hecho y no del hecho en sí. La circunstancia se transforma en relato y atraviesa nuestro filtro de creencias en cuya base se encuentra lo vivido, nuestra psicobiografía.

Y luego está lo que vende. El drama vende mucho más que la felicidad. El drama, la tragedia, es enormemente atractiva para todo un mercado que vive de ella. Parecería que estamos programados para poner el foco en lo que no funciona más que en lo útil, en lo que nos falta y no en lo que tenemos. Parecería que encontramos consuelo en el drama ajeno o hacemos una suerte de catarsis por poderes con el dolor y la insatisfacción de otros.

Como psicólogos que trabajamos en el área del Talento y las Altas Capacidades, nos negamos rotundamente a formar parte de la cultura del pesimismo y la futurología catastrofista que rodea a los más dotados y a sus familias.

Títulos de libros que anuncian la infelicidad garantizada por ser superdotado. El fracaso seguro por ser “demasiado” inteligente, la incompatibilidad entre inteligencia y felicidad, como si de una maldición de cuento de hadas se tratara. Un terrible estigma que viene de la mano de esa condición y cuya influencia es inevitable. Si inteligencia y felicidad son incompatibles, ¿significa entonces que la falta de inteligencia equivale a felicidad? Y para quienes creen que esa premisa es cierta, ¿a qué tipo de felicidad se refieren? Parece que a esa que es el eslabón perdido entre el mundo vegetal y el animal, la que produce la ignorancia y la falta de cuestionamiento.

Es imprescindible cambiar esa visión, a caballo entre lo oscuro, lo raro, lo excéntrico y lo simplista o negador. No hablo de normalizar, muy al contrario. Hablo de naturalizar la diferencia y no añadir más prejuicios al asunto. Haz esta prueba: si tecleas “superdotado” en Google te van a salir al primer pantallazo 16 imágenes de niños con gafas con una pizarra detrás con fórmulas matemáticas. Es decir, la cultura nos dice que ser superdotado es tener gafas y ser un as de las matemáticas. Y tocar el violín.

Y luego está la profecía del fracaso escolar sobrevolando sobre las cabezas de los “demasiado” inteligentes, y el pronóstico de infelicidad en lo personal, y la creencia de su dificultad para relacionarse…

Algunos padres lloran cuando reciben el diagnóstico y nosotros les damos la enhorabuena porque eso es lo que es: una buena noticia. Y les ayudamos a mirar a su hijo o hija como un reto educativo donde todos van a crecer más a allá de lo que creían posible. Les animamos a que coloquen el foco del problema donde está: en la cultura, en el colegio, en la sociedad que ignora y sospecha maliciosamente entre la envidia y la curiosidad, en la incomprensión de los otros. En una sociedad que dice que si no eres como todos, tienes un problema.

Sí, su capacidad para la felicidad es superior a la de la mayoría de la gente, en tanto que una de sus características más acusadas es la intensidad emocional. Pero también está su capacidad para fluir, para comprometerse con la tarea, para sentir un inmenso placer al conocer y entender. Para la psicología, el concepto de felicidad no se refiere a ese estado de intelecto comatoso, ni a la vida simplista orientada al placer hedónico.

LEER MÁS…

 

Nou article de la professora Dorys S. Sabando

La prestigiosa revista International Journal of Educational Research ha publicat l’article liderat per la professora del màster, Dorys S. Sabando sobre la relació entre grau d’inclusió i rendiment acadèmic realitzat en més de 600 escoles de Catalunya.

Dorys Sabando

Enhorabona a la professora Dorys Sabando per la recerca realitzada i la seva publicació.

L’article es pot baixar gratuïtament fins el dia 10 de juliol des de la pàgina oficial de la revista International Journall of Educational Research