Arxiu de la categoria: General

Terceres Jornades d’Actualització

Com en cursos anteriors, en aquest es convoquen les

TERCERES JORNADES D’ACTUALITZACIÓ, organitzades pel Màster

DIMARTS, 29 de gener de 2019, de 17:30h. a 19:00h.

Taula Rodona: La funció del personal no docent de suport dins l’escola inclusiva

Coordina: Andrea Jardí, professora i investigadora del perfil professional el personal no docent de suport

Participen:

  • Marta Queralt, vetlladora i ex-estudiant del Màster
  • María Ferrés, Educadora d’Educació Especial
  • Marta Fucho, vetlladora i membre de la Plataforma Vetallador@s i delegada de CCOO a Terres de l’Ebre
  • Representant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (per confirmar)

Taller: La pedagogia hospitalària en resposta a la infància i adolescència en situació de malaltia i convalescència. Hospital, domicili i escola

Coordina: Dra. Verònica Violant, Investigadora Principal del Grup de Recerca Reconegut “Pedagogia Hospitalària en neonatologia i pediatria”

Les Jornades són gratuïtes, però cal la inscripció al web:

Pitjeu per fer la INSCRIPCIÓ

 

Les persones amb discapacitat que reben una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida més autònoma en els àmbits social, laboral i familiar.

Un informe europeu constata la relació directa entre educació inclusiva i inclusió social

L’Agència Europea per les Necessitats Educatives Especials acaba de publicar un informe en el qual conclou que les persones amb discapacitat que han rebut una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida autònoma que aquelles que han estat escolaritzades en centres segregats.

L’Agència Europea per les Necessitats Educatives Especials i la Inclusió Educativa ha revisat al voltant de 200 estudis i articles publicats en els darrers anys a Europa i països com els Estats Units i Austràlia en els quals s’aborda la qüestió de la inclusió social de les persones amb discapacitat i la relació que aquest procés d’inclusió té amb el tipus d’educació que han rebut. A partir d’aquí, ha publicat un informe –que té una versió llarga de 81 pàgines, i una resumida de 16 disponible en espanyol– on conclou que les persones amb discapacitat que reben una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida més autònoma en els àmbits social, laboral i familiar.

Aquesta agència és un organisme independent amb seu a Dinamarca que rep finançament de la Comissió Europea i que està format per representants governamentals de 31 països (que són tots els de la UE, menys Romania, més Suïssa, Noruega, Islàndia i Sèrbia).  La voluntat d’informes com aquest és que els responsables de les polítiques públiques dels diferents països tinguin més elements de judici a l’hora de definir-les.

En concret, l’informe s’ha volgut fixar en tots els estudis que tractin de donar resposta a aquests dos interrogants. 1) Quina relació existeix entre l’educació inclusiva i la inclusió social? 2) Què diuen les investigacions actuals sobre el potencial que té l’educació inclusiva com a eina per promoure la inclusió social?

La segregació escolar minimitza les oportunitats d’inclusió social

“Les proves de les investigacions aportades en la revisió –es llegeix a l’informe– suggereixen que assistir a centres segregats minimitza les oportunitats d’inclusió social tant a curt termini (durant el període en el qual els nens amb discapacitat van a l’escola) com a llarg termini (després de graduar-se a centres de secundària). El fet d’assistir a un centre especial es relaciona amb baixes qualificacions acadèmiques i professionals, feines a tallers protegits, dependència econòmica, menors oportunitats per dur una vida independent i escasses xarxes socials després de la graduació”.

L’informe es fixa especialment en la relació amb el món laboral i amb la vida en comunitat, i conclou que una educació inclusiva augmenta les probabilitats de la persona de trobar una sortida en el mercat laboral ordinari, ja sigui en la modalitat de treball amb suport, una feina oberta o fins i tot l’activitat autònoma, mentre que l’educació en un centre segregat condueix a un tipus de treball en un taller protegit, la qual cosa “probablement contribueixi més a l’aïllament que a la inclusió social” de la persona amb discapacitat.

LLEGIR MÉS…

 

Nou article de la professora Andrea Jardí

La revista International Journal of Inclusive Education acaba de publicar una recerca de la professora del màster Andrea Jardi sobre el rol dels auxiliars en el marc de l’escola inclusiva.

En l’article hi han col·laborat la professora Cristina Petreñas i el professor Ignasi Puigdellívol, també professors del màster. Cal felicitar el treball de l’Andrea Jardí pel reconeixement que l’hi suposa aquesta publicació i per l’interès del tema de la seva recerca: el nou paper que han de tenir els auxiliars (cuidadors, vetlladors, tècnics, etc.) en el marc de l’escola inclusiva, precisament per la importància de la feina que poden desenvolupar.

Neil Mercer: How much of your lesson should be teacher talk?

LISTEN: How much of your lesson should be teacher talk?

Professor Neil Mercer explains why a balance between authoritative presentations and dialogue is crucial

Professor Neil Mercer takes a moment to consider the question of how much of a lesson should be teacher talk, and then launches into an answer that should please any teacher who has been told to speak more or less in the classroom.

“The research does not tell you what the balance between teacher and student talk should be, in any clear way,” says the emeritus professor of education at the University of Cambridge and director of Oracy Cambridge. “Crude proportions are not important or useful.”

Finding a balance

Mercer has dedicated his career to looking at the power of teacher and student talk in schools, and he discusses the research on both in this week’s Tes Podagogy podcast. He is certain that teachers need to be both excellent talkers and spend time talking in lessons.

“I always say to primary teachers, ‘You are the only second chance for some children to have a rich language experience. If these children are not getting it in school, they are not getting it,” he explains.

However, this does not mean that a teacher should spend all lesson talking.

“We know enough [from the research] to say you should strive for a balance between authoritative presentation and genuine dialogue,” he says. “And that the proportion of instructive talk and dialogue should be determined by what you want to achieve, not by your personality. A teacher may be more suited to one of those approaches, but they need both and it needs to fit the objective at that time.”

Getting talk right

When the teacher does talk, it needs to incorporate all the essential skills of good presentation (which Mercer says anyone can learn to do well) and it needs to be considered and well-thought-through in its content.

When the teacher is not talking, pupils need activities to promote spoken language skills, and these are not, he stresses, just those skills that seem to be promoted through oracy interventions.

“There is tendency to think of oracy as speech-making or taking part in debates, but we actually mean the full range of spoken language skills, which would include working in a team, helping someone else learn something, listening sensitively to someone so you can help them, and so on,” he explains. “Children will differ in these skills. Some may be excellent at making speeches but not skilled in a group situation – they may not listen to anyone else at all. While another student may be the opposite.”

What the research tells us

In the podcast, Mercer talks at length about the research around teacher and student talk and about strategies that teachers need to implement in order to improve both their own spoken language skills and those of their students. He also discusses whether a test for oracy is now needed.

You can listen to the podcast for free by downloading it from iTunes or via the player below:

Acta de defensa dels TFM 2017-2018

Durant aquesta setmana s’han celebrat els actes de presentació i defensa de la primera convocatòria dels Treballs Finals de Màster (TFM), en general treballs de molta qualitat que reflexen també la diversitat d’interessos dels seus autors i autores.

Les tres sessions en que s’han presentat, amb tres tribunals diferents, han servit per a compartir les diferents recerques dutes a terme. A continuació relacionem els treballs, autors/es i tutors/es.

  • Verónica Noemí Bravo – Una clase inclusiva en un niño con TDAH. Tutora: Prof. Raquel Poch.
  • Andrea Baciu – Les noves tecnologies: recurs per a l’aprenentatge dels alumnes amb autisme. Tutora: Dra. Cristina Petreñas.
  • Estela Cruz – Disseny i execució d’una intervenció basada en l’equinoteràpia per a una nena afectada per paràlisi cerebral. Tutora: Dra. Dorys S. Sabando.
  • Mireia Lucas Serra – Prevenció de la violencia escolar a l’etapa d’Educació Infantil. Tutora: Dra. Sandra Girbés.
  • Lorena Luque Martínez – CPA per persones amb paràlisi cerebral. Tutora: Dra. Cristina Petreñas.
  • Mariona Moret Díaz – Els contes pictogràfics com a suport per a la comprensió del llenguatge en el Trastorn de l’Espectre Autista. Tutor: Prof. Víctor Adé.
  • David Martínez Domínguez – Dificultades en la comunicación y en la transmisión de emociones de los alumnos con Trastorno del Espectro Autista (TEA). Tutora: Dra. Cristina Petreñas.

  • Alejandro Navarrete García – La transició a la vida adulta dels alumnes amb necessitats educatives especials: expectatives, capacitats i oportnitats de futur de 5 alumnes d’ESO d’un centre d’educació especial a Sabadell. Tutora: Dra. Berta Palou.
  • María José Perezgrovas Olaria – Actitud de profesores de Educación Básica ante alumnos con discapacidad intelectual de moderada a leve dentro del aula regular en cuatro Estados de la República Mexicana. Tutora: Dra. Dorys S. Sabando.
  • Clara Puig Moragas – Els grups interactius com a millora per a la inclusió. Tutora: Dra. Sandra Girbés.
  • Joan Riera i José – La discapacitat auditiva i el treball cooperatiu a l’Educació Física des d’una perspectiva inclusiva. Tutora: Prof. Núria Vázquez.
  • Lucía Salmerón Román – Música e Inclusión. La música como medio facilitador de inclusión de jóvenes de origen extranjero en la comunidad: Estudio de caso “Xamfrà”. Tutora: Dra. Berta Palou.
  • Paula Turon Loren – La influencia de la formació dels monitors i les monitores de lleure envers la millora dels procesos d’inclusió dels infants amb autisme en les seves activitats. Tutor: Prof. Víctor Adé.
  • Trini Ureña Mora – Educació inclusiva, mesures per a l’Atenció a la Diversitat per alumnat amb TDAH i problemas de conducta a Secundària. Tutora: Prof. Raquel Poch.
  • Marta Vila Nervión – Els beneficis i els inconvenients dels SAAC en la Inclusió dels infants amb TEA a l’aula ordinària. Tutora: Dra. Cristina Petreñas.

 

 

 

Simposi: Nuevos roles y funciones para la educación inclusiva

6th INTERNATIONAL CONGRESS of EDUCATIONAL SCIENCES and DEVELOPMENT SETÚBAL (PORTUGAL)

Entre els dies 21 i 23 de juny 2018, un grup de professors i professores del màster, junt amb professorat d’altres universitats, van presentar al Congrés de Setúbal el Simposi sobre Nuevos roles y funciones para la educación inclusiva. 

El coordinador del simposi va ser el professor Ignasi Puigdellívol i comptà amb la presentació de cinc comunicacions.

La primera, amb el títol Formación del profesorado: ¿proporciona las herramientas para una educación en la diversidad? Un estudio sobre las competencias contempladas en el currículo español va ser presentada per la professora Dorys S. Sabando i el PhD Juan Pablo Calle, ambdós de la Universitat de Barcelona.

La segona abordà el tema El nuevo rol del Maestro/a de Apoyo y Atención a la Diversidad. Investigación sobre sus funciones en el marco de la educación inclusiva, que van desenvolupar la professora Gabriela Gómez-Zepeda, de la UB, i en Pablo Petreñas, de l’escola Lestonac de Lleida.

En tercer lloc va intervenir la també professora del màster, Andrea Jardí amb una exposiciió vinculada a la seva recerca de doctorat: La importancia de los paraprofesionales: investigación sobre sus roles y demandas formativas y laborales en Cataluña.

Després es va presentar la comunicació: Redes de apoyo. Del papel de la comunidad y los servicios externos a la voz de los estudiantes: ¿cómo perciben los apoyos recibidos? La presentació va anar a càrrec de Belinda Siles, del CRP d’El Prat de Llobregat i fou elaborat cojuntament amb la professora, també del màster, Cristina Petreñas

Finalment es va presentar la comunicació: El vínculo entre escuelas y universidad: más allá de las prácticas. Un estudio sobre los grupos mixtos de formación e investigación, presentació que va anar a càrreg de la professora Solange Tenorio, de la Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educación de Santiago de Chile i el mateix coordinador del simposi

En definitiva, el simposi va servir per presntar diferents recerques sobre els nous rols a l’escola inclusiva, la majoria de les quals estaven vinculades al treballl desenvolupat pel Grup de treball: el suport educatiu a l’escola inclusiva, grup mixt format per professorat i estudiants de doctorat de les Universitats de Barcelona i Lleida durant els darrers 8 anys, en el marc de l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Reválidas en cuestión: ¿aprobar o aprender?

El sistema educativo va más de aprobar un examen que de aprender

Habla el alumnado de 4º de la ESO sobre las reválidas, el sistema educativo y sobre sus docentes

Chicas y chicos de 4º de Secundaria Obligatoria enfrentan este año, por primera vez, los exámenes de evaluación marcados por la Lomce y que tanta polémica han provocado. Reunimos a un grupo de ellos para charlar sobre estas reválidas, pero no solo. También sobre el sistema educativo y sobre los docentes.

Nos esperan en la biblioteca del IES María Guerrero, de Collado Villalba (Madrid). Son un grupo heterogéneo en el que abundan, por aplastante mayoría, las chicas: Tariany, Sara, Jorge, Sofía, Carlota, Roque, Lara, Lidia, Marina y Cristina.

La primera pregunta es obligada, sobre todo porque es la excusa con la que se ha organizado esta conversación. ¿Qué os parecen las reválidas? Injustas. Lo tienen claro, jugarte el título de la ESO a que te salga bien o mal un examen (siete en realidad) es injusto. Lo es porque, entienden, habría que hacer más caso de la evaluación contínua. Han estado cuatro años estudiando y esforzándose, pasando pruebas, exámenes y deberes, y esta reválida, finalmente, decidirá su vida.

“Es innecesario”, aseguran.”Es innecesario porque es de algo de lo que ya te has evaluado. Evaluarte otra vez de los mismo… lo veo innecesario”.

“Si al menos pudieras repetir 4º”, dicen… Es otro de los graves problemas, el callejón sin salida que significa que, aunque tengas todo aprobado, si algo no sale bien, acabas en FP Básica, dando un paso atrás que te devuelve a la educación obligatoria y que no te permite más salida. “Para mí es quitarle las oportunidades a una persona”.

Pero no solo es injusto por la posibilidad de que acabes en una vía muerta, o que sea innecesario puesto que te examinan de cosas de las que ya te han evaluado antes tus profesores. Además se añade el hecho, cuentan, de que la calificación puede marcar la media a la hora de llegar al Bachillerato, puede disminuir tus posibilidades de futuro de cara a la universidad.

Les preocupa mucho qué pasaría después. Todo el grupo, en la rama académica, parece tener claro que la elección a la que se ven obligados en 3º de ESO por la vía profesional o su elección, es demasiado adelantada. “Son niños, son unos críos” como para saber a qué querrán dedicarse, dicen, o qué asignaturas les gustarán más. “Me parece muy mal que anticipen la elección de itinerarios porque te estás cerrando muchas puertas”.

“Aprender” para el examen

Si hace años que se criticaba a la selectividad por convertir el COU en su momento y el Bachillerato ahora, en cursos preparatorios de la prueba, en 4º de ESO acaba por ocurrir lo mismo. Durante la conversación, además del alumnado, está Guadalupe Jover, tutora del grupo. “Yo dejé Bachillerato hace muchos años porque acaba reducido a preparar un examen; un examen que se deja muchas cosas fuera”. Si la prueba de ESO continúa “no sé si volveré a coger 4º”.

“Hay profesores, comenta una de ellas, que va avanzando muy deprisa la materia porque le preocupa qué entrará en la reválida. Avanzamos tan rápido que no tenemos tiempo para estudiarnos tantas cosas. Y lo veo obsesivo”. “Lo que quiere es que aprendamos rápido, pero al final acabamos no aprendiendo nada”, asegura uno de los chicos.

Jóvenes de 15 años ya empiezan a aprender, a marchas forzadas, que es el learn to test, aprender para el examen. Es el auténtico antiaprendizaje.

¿Y por qué han puesto estas reválidas? “Creo que es para empezar a quitarse gente de encima” responde una de ellas mientras el resto asiente. “Pretenden es subir el nivel académico, sentencia una compañera, pero así no lo consiguen”.

Estos chicos y chicas llevan 9 años en el sistema educativo. Tienen opiniones muy claras sobre muchas cosas, a pesar de lo cual, habitualmente, el mundo adulto no les toma en serio. Pero después de casi una década en las aulas hay cosas evidentes para ellas y ellos.

¿Os gusta el sistema educativo? ¿Qué opinión os merece? “A mí personalmente no me gusta porque no se trata de enseñar si no de aprobar exámenes“. Esta es la primera respuesta. Han aprendido, claro, que lo que se les pide no tanto es aprender sino aprobar el examen que se les ponga por delante.

“Nos están enseñando a que te estudias todo el libro para el examen, dice una compañera, y a los dos meses se te ha olvidado todo”. También se aprende, continúa “con otras formas, que no sea todo leer, hacer resúmenes, esquemas y un examen”.

“Todos guardamos memoria de qué tipo de actividades y de situaciones han provocado aprendizajes en nosotros, de qué tipo y cuáles no”, afirma Guadalupe. “Ahora hay evidencias de que así, sentados durante 6 horas, no se aprende”.

Quieren tener más protagonismo no solo en los métodos de aprendizaje, más activos, “entretenidos”, si no también en lo que se refiere a todo el sistema. Creen que las leyes de educación deberían escribirlas personas, docentes, “que entiendan cómo se sienten los alumnos”. “Una persona ajena a cómo se sienten ahora los alumnos no puede decidir poner el sistema educativo así porque piense que va a ser mejor. Tampoco nos han pedido opinión a nosotros. ¿Nosotros decidimos sobre cómo tienen que hacer su trabajo, sobre lo que se tienen que jugar? Es que no tiene sentido”.

¿Hasta qué punto os tendrían que escuchar quienes hacen las leyes? ¿En todo? “No, no, no…”. Varias voces al mismo tiempo contestan. “Seguramente dijésemos: ‘No exámenes, no clases…’ y no es eso. Pero podemos dar ideas de cómo hacer. Nuestra propia vivencia nos dice: ‘De esta forma he aprendido, de esta forma no se aprende’”.
Y lo tienen claro, han aprendido más haciendo, experimentando, viendo las cosas ocurrir, no “cuando te lo dan, te van dictando y tú lo memorizas, lo escribes y ya está”. Uno de ellos dice: “El problema de estar escribiéndolo y tal como hacemos ahora es que no aprendemos, estamos memorizando. La cuestión es que haciendo cosas más didácticas es cuando aprendemos”.

Pero no solo.

Estar 6 horas sentados “con el culo pegao” no parece que les guste mucho tampoco. “Al final del día, después de estar todo el día sentado en una silla, pasa una mosca y te despistas con la mosca porque estás ya harta”. La enseñanza (miran con envidia a los países nórdicos de los que tanto han oído contar) debería ser “más dinámica, ya no más divertida, pero sí más entretenida, que no te suelten todo el rollo. Que llego al examen, te lo escribo y ya está, pero no aprendo”.

LEER MÁS…

Oberta la preinscripció al Máster i Postgraus d’Educació Inclusiva

Ja es pot fer la inscripció al Màster i els Postgraus d’Educació Inclusiva

Des de l’enllaç que TROBAREU AQUÍ, que també teniu a la pàgina inicial del web.

A finals de maig i de juliol es comunicarà  a totes les personnes preinscrites el resultat del procés de selecció.