El propassat dia 18 vam cel·lebrar el final d’un trimestre que ha estat intens, però també agraït.
Enguany ha estat una festa més íntima però divertida i entranyable com sempre. La implicació de tothom en els preparatius ha estat evident.
Aquí en teniu una mostra: tothom treballant encara que hi havia qui estava “de pose” 😉 Tanta va ser l’activitat que no ens va donar temps ni de desenfundar la guitarra que veieu al darrere…
Cares somrients, la tònica de la jornada!
… s’han repartit molts regals, n’hi havia per donar i per vendre però calia buscar-los bé
Sembla mentida que dos tions tant petits, quasi de butxaca, poguessisn cagar tants regals. Misteris del Nadal….
I ara sí:
