Arxiu mensual: desembre de 2018

Festa de Nadal 2018

El propassat dia 18 vam cel·lebrar el final d’un trimestre que ha estat intens, però també agraït.

Enguany ha estat una festa més íntima però divertida i entranyable com sempre. La implicació de tothom en els preparatius ha estat evident.

Aquí en teniu una mostra: tothom treballant encara que hi havia qui estava “de pose” 😉  Tanta va ser l’activitat que no ens va donar temps ni de desenfundar la guitarra que veieu al darrere…

Cares somrients, la tònica de la jornada!

… s’han repartit molts regals, n’hi havia per donar i per vendre però calia buscar-los bé

Sembla mentida que dos tions tant petits, quasi de butxaca, poguessisn cagar tants regals. Misteris del Nadal….

I ara sí:

BON NADAL A TOTHOM

I EL MILLOR PER A L’ANY QUE ESTRENAREM!!!

Sense determinació i un bon ús dels recursos no hi ha inclusió

“Mentre els centres d’educació especial puguin oferir uns recursos (ràtios molt més baixes, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs) que no es troben, ni de lluny, a l’escola ordinària; al final els pares trien allò que consideren millor pels seus fills.”

Des de l’aprovació del decret d’escola inclusiva, les famílies amb fills amb discapacitat decideixen el seu model d’escolarització, que pot ser en un centre ordinari, en un d’especial o en modalitat compartida. Si més no sobre el paper, l’administració aconsella però ja no obliga ningú a optar per la modalitat especial, de fet és la família qui ho ha de demanar formalment. I això és el que van fer els pares de la Paula, escolaritzada des de P-3 a 5è al CEIP Tàbor de Barcelona, i que a partir d’aquest curs ho està al centre d’educació especial Fàsia.

Expliquen els seus pares, el Ramon i l’Esther, que van prendre aquesta decisió, “que no va ser fàcil”, perquè creien que, malgrat els bons anys passats a la Tàbor, la Paula estava estancada pel que fa a aprenentatges, i sobretot per avançar-se a una decisió que veien inexorable quan acabés 6è: “La secundària no està preparada per rebre adequadament la Paula”. “Fa temps que teníem molt clar que no pot anar a un institut, ni per currículum ni pel fet que tindria molts números de patir bullying i ella no té eines ni per defensar-se ni per explicar-ho”, van escriure en un mail de comiat a la resta de pares de la classe.

Un nou fracàs del sistema? “Per desgràcia, això passa sovint i seguirà passant mentre els centres d’educació especial puguin oferir uns recursos (ràtios molt més baixes, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs) que no es troben ni de lluny a l’escola ordinària; al final els pares trien allò que consideren millor pels seus fills”, senyala Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva. “Volem creure -continua- que a mesura que arribin diners per desplegar el decret això anirà a menys”.

LLEGIR MÉS…