L’especialització dels i les mestres en l’àmbit de l’educació especial neix al nostre país a finals dels anys 70 quan el Pla d’Estudis de Magisteri va contemplar la possibilitat que les Escoles Normals programessin en el seu currículum assignatures optatives.
Aquest fet va ser aprofitat per alguns centres per introduir continguts d’educació especial en els currículums de Magisteri. Això va donar lloc al fet que en el curs 1978-79 es posés en marxa un currículum de formació per a mestres d’educació especial, com a especialitat dins de la carrera de Magisteri, a la llavors Escola de Formació del Professorat d’EGB de la Universitat de Barcelona, primera universitat que contemplava aquesta especialització en el magisteri des dels temps de la Normal Mixta de l’Estat i la Generalitat.
Melcior de Palau. La seu de l’antiga Escola de Magisteri.
El model de formació sorgit suposava una progressiva especialització a partir del segon curs, sense perdre la troncalitat de Magisteri. Per això el model que el va substituir en del Pla d’Estudis de 1992 va suposar un franc retrocés en comportar una separació curricular radical d’aquesta especialitat en relació als mestres de primària, donant lloc a un currículum bastant irracional: per exemple, no es contemplaven didàctiques tan bàsiques com les de llengua i matemàtiques i en canvi, sense aquesta base, s’estudiaven els trastorns de la llengua escrita. Aquest enfocament es trobava a les antípodes del model formatiu pel qual molts havíem lluitat des de finals dels 70, reclamant la introducció de l’educació especial a les Normals.
La recent aparició dels nous graus ha suposat un avanç per a la formació del professorat: la seva equiparació a la resta dels graus (abans llicenciatures), l’opció pel seu caràcter generalista (Educació Infantil i Educació Primària) i la seva “normalització” en circuit de formació universitària amb l’accés als màsters constitueixen la base per a una formació de qualitat. El nou model també alimentava l’esperança d’aconseguir per fi una formació de qualitat per al professorat especialista en educació especial, homologable a la de la resta dels països de la Unió Europea.
Palau de les Heures. Universitat de Barcelona, seu del Màster.
Era d’esperar que seguint la tendència europea s’establís aquesta regulació a partir de l’especialització a nivell de postgrau o màster. Però el Reial decret 1594 publicat pel MEC el 4 de novembre de 2011 va trencar aquelles esperances en establir com a requisit per exercir l’especialitat de “Pedagogia terapèutica” el títol de grau de mestre “que incluya una mención en Pedagogía Terapéutica o aquellas otras menciones cuyo currículo esté específicamente relacionado con la atención al alumnado con necesidades educativas especiales”.
És a dir, una menció de menys de 30 crèdits, relacionada amb l’atenció a les necessitats educatives especials, acredita una especialitat que en l’anterior diplomatura requeria haver cursat gairebé 100 crèdits específics, incloent-hi les pràctiques.
Els i les estudiants realment interessats per aquesta especialitat ho entenen i són conscients de la complexitat de la tasca que se’ls encomana com a futurs/es mestres de suport. Deixant de banda determinades burocràcies insensibles amb les necessitats de l’escola, les autoritats educatives autonòmiques, més properes a la realitat educativa i responsables tant de la provisió d’interinitats com de les convocatòries de places, són conscients que cal prendre mesures per garantir la formació del professorat de suport que contracten, ja que el ministeri no ho fa.
Definicions. Com entendre el significat de les paraules.
Aquesta és, explicada d’una manera breu, la història i les motivacions que hi ha darrere el màster i els cursos d’especialització que aquí es convoquen.
